Els ultraortodoxos jueus fan visible la fractura israeliana

Els recents incidents entre religiosos i laics han posat de manifest el conflicte intern que viu la societat hebrea. El món haredim és molt tancat i complex i, entre d’altres aspectes, es caracteritza per una segregació gairebé total entre dones i homes

Creuar la Porta de Damasc implica submergir-se en el bullici del barri musulmà de la Ciutat Vella de Jerusalem. Centenars de comerciants, turistes o, simplement, persones que la sobrepassen per dirigir-se a l’Esplanada de les Mesquites o al Mur de les Lamentacions conviuen diàriament en un espai ple de color, increïblement vital. A centenars de metres, ja al costat oest de Jerusalem –la part de la ciutat que la comunitat internacional reconeix com a pertanyent a l’Estat d’Israel–, l’atmosfera és radicalment diferent. Els pocs comerciants que hi ha són discrets. El silenci regna pels carrers i dels turistes no n’hi ha ni rastre. El negre i els tons foscos són omnipresents. Som a Mea Shearim, el barri ultraortodox per excel·lència de Jerusalem. Només la presència de cotxes deixa clar que no ens hem traslladat a un gueto jueu del segle XIX.

Cartells que recomanen vestir de forma «modesta» i d’altres que, directament, deixen ben clar que els visitants no som benvinguts. Tallers de reparació de cotxets de nadons. Carrers bruts i cases que, en alguns casos, literalment, cauen a trossos. Homogeneïtzació gairebé total en el vestir. Elles, amb faldilla fins als turmells, mocador al cap i camisa que no deixa ni un centímetre de pell al descobert; ells, completament de negre i amb el tradicional barret d’ala. Els homes, a més, porten llargues barbes, mentre que les dones, en els casos més radicals, es rasuren els cabells, encara que totes es tapen el cap amb mocadors, no precisament vistosos. Mea Shearim és el seu barri i hi fixen les normes.

Continua llegint

Fer el pas, les dificultats de deixar el radicalisme religiós

“Vivia en una bombolla. Només havia de seguir les regles, anar al temple a resar i estudiar els textos sagrats i no plantejar-me res. Tot era molt fàcil, però alhora molt avorrit, només podia seguir un camí. Ara, en canvi, em sento molt més lliure tot i que gairebé no tinc amics i no sé com fer-ne. I les dones? Mai abans hi havia tingut cap tipus de contacte, més enllà de les de la meva família, i ara em sento molt incòmode parlant amb qualsevol noia. Això també forma part del procés d’aprenentatge de viure en un nou món per a mi”. Qui així s’expressa és l’Uri, un jove de 21 anys que sempre ha viscut a Jerusalem. Estudia enginyeria informàtica des de fa un any i després té clar que vol servir a l’exèrcit israelià.

El seu cas no seria excepcional si no fos pel seu passat. Fins als 18 anys, Uri era un jueu ultraortodox, un haredim (que significa temorós de Déu). Al cap d’un temps de donar-hi voltes, va decidir fer el pas i deixar el món religiós. La seva família va acceptar-ho, però optar per aquest camí li va suposar perdre tots els amics, que també eren religiosos com ell. Tres anys més tard està satisfet de l’opció escollida, però reconeix que hi ha moments molt difícils i que s’ha vist obligat a adquirir de cop un munt de coneixements (tant acadèmics com socials) que la majoria de persones aprenen quan són nens.

Continua llegint