Una mirada al cinema palestí

Paradise NowIntervención Divina, Iron Wall o Till When? Quatre pel·lícules de directors palestins que tenen en comú –sobretot les dues primeres- haver assolit cert èxit i impacte internacional. Sense anar més lluny, Paradise Now va arribar a optar a un Oscar. En els darrers quinze anys, diversos directors palestins s’han consolidat i han destacat en festivals d’arreu del món. Tot plegat podria fer pensar que la salut del cinema palestí és bona. I, certament, el ressò que avui dia obtenen les obres de, sobretot, Eila Suleiman és notable, impensable fa unes dècades.

Ara bé, el cinema palestí existeix realment? Ihab Jadallah, un director novell de Jerusalem format a Barcelona, considera que no. “Per tenir un cinema propi has de tenir una indústria pròpia i un estil reconegut i ens manquen les dues coses”, m’explica mentre consumim diverses cerveses a un conegut cafè de Jerusalem Est. “Et posaré un exemple. Si hi ha dos directors que estan treballant al mateix temps en una pel·lícula, serà impossible que els dos rodin simultàniament a Palestina, perquè hauran de compartir l’equip tècnic, no hi ha prou gent formada”, exposa.

Continua llegint