El PP desprotegeix el medi ambient per afavorir els negocis

Les principals normatives aprovades durant la legislatura coincideixen en mercantilitzar la natura i obrir noves àrees al mercat. La Llei de parcs nacionals, exemple més recent d’un paradigma desenvolupat amb la Llei de costes i amb l’avaluació ambiental

Nova estocada a la protecció del medi ambient per part del govern de Mariano Rajoy. La recent aprovació al Congrés dels Diputats de la Llei de Parcs Nacionals és un nou pas en el procés accelerat de mercantilització de la naturalesa per part del govern espanyol. “En tres anys de legislatura hi ha hagut un autèntic desmantellament de l’estat del benestar ambiental”, denuncia a la Directa, Mario Rodríguez, director de Greenpeace Espanya. A banda de la nova normativa dels parcs nacionals, els altres dos projectes paradigmàtics del que denuncia l’activista ecologista són la Llei d’avaluació ambiental, que incorpora la creació dels bancs de conservació de la naturalesa, i la Llei de costes.

Entre d’altres novetats, la nova Llei de parcs nacionals, que ara mateix està al Senat on el PP gaudeix d’una còmoda majoria, permetrà activitats fins ara prohibides en aquests espais, com la navegació a motor a Montfragüe o el vol sense motor a Guadarrama; hi consentirà la caça; i obre la porta al finançament dels parcs per part de grans empreses. En paraules de Jaume Grau, responsable de l’àrea de natura d’Ecologistes en Acció a Catalunya, les novetats responen al fet que es veu la conservació “més com un problema que com un avantatge i s’interpreta els parcs com a espais que no només no han de costar diners a les administracions, sinó que n’han de donar i, per tant, s’hi fomenta qualsevol activitat econòmica”.

Rajoy ofereix barra lliure per danyar el medi ambient

Les polítiques de protecció del medi ambient continuen patint modificacions legislatives regressives en mans de l’executiu del Partit Popular a Madrid. La inclusió de la figura dels bancs de conservació a la nova llei estatal d’avaluació ambiental, pendent de superar el tràmit del Senat per ser aprovada, introduirà un nou mecanisme de mercat per permetre impactes devastadors sobre els ecosistemes a canvi de la compra de crèdits ambientals

La conservació del medi ambient no és una de les prioritats del govern espanyol. L’executiu presidit per Mariano Rajoy ja ho va evidenciar amb l’aprovació, el mes d’abril, de la llei de costes –que, entre altres aspectes, rebaixa la franja protegida del litoral– i ara ho torna a posar de manifest amb la creació dels bancs de conservació, un instrument molt controvertit que legitima els impactes ambientals comesos per un projecte, com pot ser la construcció d’una carretera o un edifici. Amb el nou sistema, les promotores podran compensar el dany comès al medi en un altre lloc.

Els bancs de conservació, que existeixen als Estats Units des dels anys 80 i gairebé no tenen precedents a Europa, són una de les novetats que incorpora la llei d’avaluació ambiental aprovada fa unes setmanes per l’executiu estatal i també validada pel Congrés. A la normativa, només li falta superar el tràmit del Senat –on el PP compta amb majoria absoluta– per convertir-se en realitat, cosa que –amb tota seguretat– arribarà abans d’acabar l’any.

La febre de l’or negre amenaça els Països Catalans

El boom de sol·licituds per cercar hidrocarburs s’explica per l’elevat preu de mercat del petroli i per la connivència del govern espanyol, que veu amb bons ulls les noves prospeccions. Els projectes de ‘fracking’ i d’investigació de les aigües profundes estan topant amb un ferm rebuig territorial, que s’expressa amb plataformes i al·legacions contra les intencions d’una indústria extractiva que busca allargar un model energètic “caduc” i “perillós” per al medi, segons els grups ecologistes

 

La febre de l’or negre s’ha instal·lat a  l’Estat espanyol. Desenes de companyies, la majoria d’elles filials de multinacionals, sol·liciten permisos per dur a terme exploracions del subsòl de la península Ibèrica i de les aigües profundes del Mediterrani amb l’esperança de trobar-hi hidrocarburs. Segons dades del Ministeri d’Indústria, s’ha passat dels 67 permisos sol·licitats o concedits el 2008, als 126 que hi ha actualment, bona part dels quals s’ubiquen en zones dels Països Catalans. Els projectes van des de la recerca de l’anomenat gas no convencional a través de la tècnica del fracking (fractura hidràulica) –que amenaça diverses comarques de la Catalunya Central, la Franja i el nord de Castelló– fins a la pretensió d’investigar les aigües de la Costa Brava, el delta de l’Ebre i el golf de València amb el convenciment que, a sota, s’hi amaga petroli. L’Estat espanyol sempre s’ha vist obligat a importar la pràctica totalitat del cru que consumeix (el 2011, dels 58,3 milions de tones que va gastar, només n’havia produït 100.000). Aleshores, què explica aquest boom sobtat?

“L’elevat preu de mercat del petroli permet que explotacions que abans no eren rendibles econòmicament per a les companyies ara ho siguin”, apunta Rodrigo Irurzún, coordinador d’energia d’Ecologistes en Acció a escala estatal. En declaracions a la DIRECTA, subratlla que, en el cas que les exploracions siguin fructíferes, el petroli i el gas que se n’obtinguin no serviran per acabar amb la dependència energètica espanyola. La posició del govern de Mariano Rajoy en aquest àmbit és diàfana i clarament decantada cap a les empreses d’hidrocarburs. “Qualsevol possibilitat d’accedir a un subministrament de petroli en territori nacional, considerant l’alt grau de dependència energètica, s’ha d’afavorir”, va sentenciar l’executiu estatal per respondre una pregunta del diputat de Compromís Joan Baldoví feta al Congrés.

El drama de l’‘or negre’

La producció de petroli a l’Àfrica subsahariana ha permès amassar fortunes a les elits locals, mentre la majoria de la població viu en la pobresa i pateix la destrucció ambiental

 

Royal Dutch Shell és una de les quatre grans petrolieres del món. L’any passat va obtenir uns beneficis nets de gairebé 24.000 milions d’euros i en va facturar més de 360.000. Una part dels seus ingressos prové del delta del Níger, l’àrea de Nigèria d’on s’extreu gran part dels 2,2 milions de barrils diaris que converteixen el país en el principal productor de cru d’Àfrica. Instal·lada a la zona des de la dècada dels cinquanta, grups ecologistes i activistes en defensa dels drets humans acumulen anys i anys denunciant la impunitat amb què actua la companyia, protagonista de desenes de vessaments que han contaminat el territori. Les protestes de la població local que reclamen la protecció del medi ambient han topat, històricament, amb una repressió salvatge, com demostren els 2.000 ogoni –un dels pobles del delta del Níger– assassinats el 1994 per militars nigerians que defensaven els interessos de Shell i d’altres grans petrolieres, com Chevron.

El passat 10 d’octubre, però, alguna cosa va començar a canviar. Per primera vegada, una firma amb seu central a Europa ha de respondre per contaminar en un altre país. Quatre camperols i pescadors nigerians van aconseguir que un tribunal de la ciutat holandesa de l’Haia obrís judici contra Royal Dutch Shell com a presumpta responsable de tres vessaments de cru entre el 2004 i el 2007 que haurien destrossat les comunitats dels demandants, que compten amb el suport de l’ONG Milieudefensie (Amics de la Terra) i que exigeixen una compensació econòmica i la neteja de les terres. La petroliera no està d’acord amb l’acusació i atribueix la major part dels vessaments al sabotatge.