L’optimista professor anticapitalista

Nascut a l’Argentina, tot i que amb orígens familiars a l’Europa de l’Est i l’antiga Unió Soviètica. Jueu asquenasita, és a dir, del grup que tradicionalment ha dominat la política i l’economia de l’Estat d’Israel, però crescut en barris marginals de Tel Aviv envoltat de jueus orientals, els mizrahim. Antic militant del Matzpen, una formació d’extrema esquerra i antisionista que va tenir cert impacte en la dècada dels 70. Soldat de l’exèrcit hebreu a la primera Guerra del Líban que es rebel·la i es nega a servir-hi per motius ètics, fet que li comporta una estada a la presó. Professor hipercrític amb el sistema educatiu de l’Estat jueu. Anticapitalista en una terra on triomfa el capitalisme salvatge. Activista d’esquerres i defensor dels canvis des de baix, des de la base. Partidari del treball conjunt amb els palestins i apòstol de la unió de la lluita social i l’anticolonial. Membre de Tarabut. I optimista. Amb l’esperança, i cert convenciment, que lentament la societat israeliana està obrint els ulls.

Aquest és, a grans trets, el perfil de Marcello Weksler, a qui vaig tenir el plaer d’entrevistar fa uns dies al seu pis ubicat als afores de Tel Aviv. Òbviament, no és representatiu de l’israelià mitjà, més aviat n’està a les antípodes. Però precisament això és el que fa interessant escoltar-lo. Gran conversador –la seva formació pedagògica es nota-, defensa el camí iniciat per Tarabut com una via innovadora per canviar mentalitat dins una societat israeliana escorada cada cop més a la dreta i on el racisme no deixa de guanyar força. Continua llegint