Més de 150.000 estudiants estan en vaga des de fa més de 100 dies per rebutjar l’increment de les matrícules universitàries. El Govern respon restringint el dret de manifestació
La crisi financera i econòmica dels darrers anys i la negativa a modificar la política fiscal regressiva seguida des de fa temps ha deixat l’Administració escurada, fins al punt que opta per retallar en serveis tan essencials com l’educació o la sanitat públiques, prenent mesures que perjudiquen clarament la majoria de la població, com ara un desmesurat increment de les matrícules universitàries. La decisió provoca la lògica indignació estudiantil, que es tradueix en vagues, manifestacions multitudinàries i una diversitat d’accions contra els símbols del poder econòmic i polític del país. Lluny d’apaivagar-se, la indignació ciutadana va in crescendo. Els sona la història? Doncs bé, no parlem del que s’està vivint aquests dies a casa nostra, ni de les recents ocupacions dels rectorats de les universitat Politècnica (UPC) o de Girona (UdG), ni tan sols del blindatge policial de l’Autònoma (UAB) amb motiu de les eleccions celebrades el 24 de maig. Ens referim al que passa al Quebec, on milers d’estudiants sumen més de 100 dies de vaga com a mostra de rebuig a l’augment del 75% de les taxes de matriculació universitàries.
Manifestació a Montreal, al 22 de maig
La protesta, la més important que han portat mai a terme els estudiants d’aquest Estat federal del Canadà, ha forçat el Govern a seure a la taula de negociació amb els alumnes i s’ha cobrat, de moment, una víctima il·lustre: Line Beauchamp, ministra d’Educació i viceprimera ministra del Quebec, que va dimitir el passat 14 de maig. Com a contrapartida, l’Executiu quebequès, que encapçala Jean Charest –líder també del Partit Liberal del Quebec (PLQ), en el poder des del 2003–, va aprovar una normativa d’emergència, la coneguda com a Llei 78, que va ser validada per l’Assemblea Nacional el 18 de maig i que posa restriccions serveres al dret de protesta.
Periodista Itinerant 