Crear en ple desert com a resposta a la destrucció

Al sud de Cisjordània, la vegetació escasseja. El paisatge és erm, els tons ocres ho inunden tot i la pluja és un fenomen estrany, desconegut durant bona part de l’any. Al sud de Cisjordània hi ha Hebron, una de les grans ciutats palestines i un dels millors punts per visitar si es vol entendre què significa viure sota una ocupació militar. Al sud de Hebron, hi ha Susiya, un llogaret palestí que té una història d’expulsions, incomprensió judicial i pobresa. Però que també té un espai dedicat a l’esperança, a la pau, a construir.

El sud d’Hebron és una zona gairebé desèrtica, molt poc poblada i on les condicions de vida sempre han estat molt dures. Part dels pobladors de la zona sempre han estat nòmades beduins, que avui dia veuen com Israel els impedeix desenvolupar la seva activitat tradicional, obligant-los a establir-se en ciutats –amb elevadíssims nivells de pobresa i atur- i perseguint els que no se sotmeten a les seves ordres i decideixen viure en pobles no reconeguts per l’Estat hebreu. A banda que això implica que militars israelians els visiten puntualment per tirar a terra les seves barraques, cal tenir en compte que no tenen cap tipus de servei: ni aigua corrent, ni electricitat, ni clavegueram…Tot i que alguns pobles s’ubiquin a desenes de metres d’un assentament jueu amb totes les comoditats de la vida moderna i amb l’aspecte d’una urbanització de luxe. Continua llegint