«L’Estat israelià veu com una amenaça demanar la igualtat de drets»

Haneen Zoabi va convertir-se el 2009 en la primera dona palestina en ser diputada a la Knesset [Parlament israelià] per un partit àrab. Membre de Balad, la seva activitat com a parlamentària no ha passat precisament desapercebuda. Al maig de l’any passat, va sumar-se a la Primera Flotilla, fet que va portar-li crítiques duríssimes per part de diputats sionistes, que van arribar a agredir-la. A més a més, va ser sancionada i va perdre el seu passaport diplomàtic i durant més d’un mes no va poder participar en les sessions al Parlament. Filla d’un històric alcalde de Natzaret –la gran ciutat palestina dins l’Estat d’Israel-, Zoabi té molt clar que la seva presència al Parlament és un missatge en si mateixa i que Israel no la representa. Tot i ser el partit més important entre els palestins d’Israel, la seu de Balad es troba en un edifici no precisament luxós ubicat a una zona industrial de Natzaret. I és que la discriminació que pateixen els palestins que viuen a l’Estat jueu es nota a tots els nivells.Haneen Zoabi

Què significa l’informe Palmer sobre l’assalt a la Flotilla?

Suposa una adopció completa del punt de vista israelià sobre el setge de Gaza i el segrest del Mavi Marmara. S’ha intentat acontentar Tel-Aviv amb l’informe; però, a banda d’indignar Turquia, ha estat una humiliació per a l’ONU. El text va en contra d’algunes resolucions seves, perquè assegura que el setge a Gaza és legal i això s’oposa totalment al dret internacional.

Continua llegint

La Flotilla i la submissió turca

La segona edició de la Flotilla de la Llibertat és a punt de salpar. Si no hi ha cap sorpresa monumental, en els propers dies una dotzena de vaixells partiran d’un port mediterrani encara no revelat amb l’objectiu d’arribar a les costes de la Franja de Gaza carregats d’ajuda humanitària. El material en si és secundari, ja que l’objectiu principal de l’expedició és denunciar el bloqueig israelià sobre aquest territori palestí que ja fa cinc anys que dura. Les conseqüències són devastadores. Més de dues terceres parts de la població de Gaza viu per sota del llindar de la pobresa i un recent informe de les Nacions Unides assegurava que la taxa d’atur a la Franja s’apropa al 50%, una de les xifres més altes del món.

La recent obertura, tot i que encara amb restriccions, del pas fronterer de Rafah, que comunica Gaza amb Egipte, ha pal·liat parcialment la situació, però no n’hi ha prou per atendre les necessitats d’un territori de 360 quilòmetres quadrats on viuen amuntegades 1,7 milions de persones, el 60% de les quals tenen l’estatus de refugiats i, per tant, reben l’atenció –cada cop més limitada, per cert- de la UNRWA, l’agència de les Nacions Unides pels refugiats palestins. Un cop més, però, Israel s’ha sortit amb la seva i durant aquest temps les condemnes de la comunitat internacional al bloqueig de Gaza no han passat de les paraules. Hamàs, una organització titllada de terrorista per la UE i els Estats Units, governa el territori i això es veu que ja justifica el bloqueig a ulls de les potències occidentals… Continua llegint