Els palestins s’uneixen

Les conseqüències de les revoltes àrabs i la negativa d’Israel a aturar l’expansió de les colònies jueves porten Al-Fatah i Hamàs a pactar un Govern d’unitat nacional

El Caire, capital d’Egipte, 4 de maig de 2011. El president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i líder del partit Al-Fatah, Mahmud Abbas, i el màxim dirigent de la formació islamista Hamàs, Khaled Meixal, signen un acord de reconciliació nacional que suposa posar punt i final a quatre anys de sagnant divisió palestina. L’acord implica la convocatòria d’eleccions presidencials i legislatives en els pròxims mesos i la formació d’un nou Govern constituït per tecnòcrates independents, així com l’alliberament dels presos polítics tant a Gaza, territori controlat per Hamàs, com a Cisjordània, dominat per Al-Fatah.

Doha, capital de Qatar, 6 de febrer de 2012. Mahmud Abbas, encara president de l’ANP i màxim dirigent d’Al-Fatah, arriba a un pacte amb el seu homòleg de Hamàs, Khaled Meixal, segons el qual en els mesos vinents els palestins celebraran eleccions legislatives i presidencials, els presos polítics sota control d’ambdues faccions seran alliberats i es formarà un Executiu interí amb tecnòcrates independents. En el bucle del sempitern conflicte palestino-israelià la història, enquistada, es repeteix. Malgrat tot, en els darrers nou mesos algunes coses han canviat i fan pensar que, aquesta vegada sí, la unitat palestina és força més sòlida que la representada en el convuls Egipte post-Mubarak del maig passat.

Continua llegint

lsrael viola la legalitat internacional al deportar excarcerats palestins

Després de més cinc anys de reclusió a Gaza, el soldat israelià Gilad Shalit va ser alliberat dimarts i va poder tornar a casa seva, al poble de Mitzpe Hila, al nord de l’Estat d’Israel. Com a contrapartida, 477 presoners palestins van abandonar les presons israelianes on han estat tancats durant anys. A diferència de Shalit, però, molts no tenien com a destí les seves llars. Es tracta de la primera fase de l’acord assolit entre Hamàs, la formació islamista que governa la franja de Gaza i va capturar el soldat hebreu el juny de 2006, i l’executiu israelià de Benjamin Netanyahu, assolit gràcies a la mediació egípcia. En un parell de mesos, 550 reclusos palestins més també seran posats en llibertat. L’operació, però, amaga diversos punts foscos ignorats pels mass media.

En total 1.027 presos palestins a canvi d’un soldat israelià. Mentre que no hi ha hagut mes en els darrers cinc anys que la premsa internacional no hagi dedicat algun article a la situació de Gilad Shalit, els reclusos àrabs han estat ignorats i només ara han centrat part de l’atenció mediàtica. Amb tot, no s’ha fet cap menció als centenars de persones víctimes de detencions administratives i sense judici per prendre part en actes de resistència no violenta contra l’ocupació, com ara manifestacions contra el mur, sinó que s’ha volgut destacar només els casos dels que tenen delictes de sang i han quedat en llibertat, irritant les famílies de les víctimes.

Continua llegint

L’esquerra palestina busca el seu lloc

Després de més de cinc anys sense passar per les urnes, als palestins se’ls acumularà feina, electoralment parlant, en els pròxims 12 mesos. En aquest termini, s’han de celebrar les eleccions presidencials i legislatives a l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i els comicis al Consell Nacional Palestí, el principal òrgan electe de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). Així va quedar segellat en l’acord de reconciliació nacional signat al Caire al principi de maig entre Al-Fatah i Hamàs, després de quatre anys d’amarga i sagnant divisió.

Ningú no dubta que el mapa polític patirà una sacsejada important amb relació a les últimes cites electorals. Les enquestes apunten ara mateix a una victòria clara d’Al-Fatah i a una pèrdua de suports notable per part de Hamàs, el partit islamista que va guanyar les eleccions legislatives a l’ANP el 2006, quan va sumar 74 dels 132 diputats del Parlament. Les dues grans formacions del país van rebre conjuntament més del 85% dels vots i van repartir-se 119 escons. Continua llegint

Els joves que volen canviar Palestina

Diversos moviments demanen transformacions profundes en les administracions del país i es mostren molt crítics amb Fatah i Hamàs, malgrat la seva recent reconciliació. Volen donar veu a tots els ciutadans, visquin on visquin, i s’inspiren en les revoltes àrabs

Qui passi per Al Manara, la plaça més famosa de Ramal·lah -la capital administrativa de Cisjordània i seu de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP)-, es trobarà amb algunes tendes de campanya, plenes de pancartes i fotografies amb missatges polítics dirigits al poble palestí. Cada nit, diversos joves dormen en elles per continuar amb una protesta que va començar el passat 15 de març i que, entre altres coses, reivindicava la fi de la divisió entre Fatah i Hamàs, que provoca que Cisjordània -controlada pel primer partit- i Gaza -en mans del segon- tinguin dos governs completament independents.

El pacte de reconciliació que els principals partits palestins van segellar al Caire el 4 de maig, va suposar que una part del moviment es donés per satisfet i es va posar punt i final a l’acció de protesta a la plaça Manger, a Betlem. “Tant Fatah com Hamàs intenten apropiar-se del nostre moviment, fins al punt que quan Mahmud Abbas [el president de l’ANP] se’n va anar a Egipte per validar l’acord va parlar de nosaltres”, explica Mustafa Muhammad, membre del Moviment de Joves Independents. La seva principal reivindicació és la reforma del Consell Nacional Palestí, perquè es converteixi en un organisme realment democràtic i representatiu dels palestins de tot el món, una demanda que fins ara no està sent escoltada.  Continua llegint

Hamàs torna als carrers

Una de les conseqüències de l’acord de reconciliació nacional entre Fatah i Hamàs és que els seguidors d’ambdues formacions han pogut tornar a sortir als carrers de Gaza i Cisjordània, respectivament. Han deixat enrere la clandestinitat. La cruenta divisió palestina que va començar el 2006 sembla que ha arribat al final. Crec que és una bona notícia i, de fet, el nerviosisme que transmet la classe dirigent israeliana no fa altra cosa que refermar aquesta opinió. Des de Tel-Aviv s’havia contribuït a generar i augmentar la separació intrapalestina. Ara han quedat descol·locats.
La setmana passada les banderes de Fatah van reaparèixer a Gaza després de quatre anys amagades. El mateix va passar amb les ensenyes de Hamàs a Cisjordània. No he pogut (de moment) entrar a Gaza, però gairebé cada dia trepitjo Cisjordània i vaig coincidir amb marxes de seguidors del moviment islamista tant a Nablus com a Ramal·lah. No eren manifestacions massives, però impressionaven. La contundència dels càntics, la convicció dels assistents, les seves constants proclames religioses i la presència absolutament minoritària de dones. Continua llegint

Centenars de palestins celebren la signatura de l’acord entre Fatah i Hamàs

Alegria i esperança als carrers després que Mahmud Abbas i Khaled Meshaal oficialitzin un pacte que posa fi a quatre anys d’amarga i cruenta divisió

Centenars de palestins s’han congregat aquest dimecres al centre de Ramal·lah i de la Ciutat de Gaza per celebrar la signatura de l’acord de reconciliació nacional entre Fatah i Hamàs. El pacte, que posa fi a quatre anys d’amarga i cruenta divisió entre els dos grans partits palestins, l’han segellat al migdia al Caire Mahmud Abbas, president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i màxim dirigent de Fatah, i Khaled Meshaal, líder de l’organització islamista. L’acord implica la celebració d’eleccions legislatives i presidencials en menys d’un any i l’alliberament dels presoners polítics tant a Gaza com a Cisjordània, entre d’altres coses.

“És un pas petit, però va en la direcció correcta. No sé quins seran els següents, però tinc clar que la unitat era imprescindible per aconseguir la llibertat nacional “, afirma Amra, una estudiant universitària que participava en la celebració a la cèntrica plaça d’Al-Manara, a Ramallah. Els congregats, persones de totes les edats i amb una gran presència de dones, transmetien alegria, entonaven cançons nacionalistes i enarboraven banderes palestines i egípcies. El nou govern d’aquest país, que va reemplaçar el derrocat Hosni Mubarak, ha estat el gran patrocinador de la reconciliació entre les dues grans faccions palestines. Continua llegint

Vida més enllà dels partits

Aquest és un article cremat. Què vull dir? Doncs que és un article que havia de sortir a una publicació catalana explicant un fenomen que estava passant a Palestina des de fa gairebé un mes i mig. L’acord que van assolir ahir Hamàs i Fatah i que pot provocar l’anhelada unitat palestina fa que l’article hagi quedat antiquat i que la protesta s’hagi aturat. Com que no el puc publicar (em toca refer-lo i canviar l’enfocament) el penjo al bloc, perquè així coneixereu en què consistia un moviment que no explicaré en posteriors articles. És el risc de fer la feina a temps i, què carai, això és periodisme i aquestes coses passen. L’actualitat, com sempre, mana.

Joves palestins crítics amb al-Fatah, Hamàs i la resta de forces polítiques posen en marxa un moviment que reclama la unitat i que s’emmiralla en la revolta que viu ell món àrab

Promouen la unitat entre tots els palestins. Aposten per acabar amb la divisió entre al-Fatah i Hamàs. I parlen de reconciliació, de treballar conjuntament per sentir-se orgullosos del seu país. Són joves i no només volen canviar Palestina, sinó que somnien amb transformar el món. Il·lusionats amb la revolta generalitzada que viu el món àrab, creuen que és el moment que aquesta arribi també a casa seva. Internet és la seva arma més efectiva però per incidir més directament en la població autòctona han participat en concentracions i des del proppassat 15 de març alguns dels membres del moviment dormen acampats a les places d’Al-Manara (Ramal·lah) i Manger (Betlem). La protesta, però, també ha arribat a la Franja de Gaza on el Govern de Hamàs no els permet plantar les tendes als carrers. Continua llegint