Primeres impressions al Pròxim Orient

Setmana frenètica. Rebudes. Retrobaments. Docu. Sopars. Birres. Comiats. Una nova aventura. Continuar creixent. Descobrint i descobrint-me. Adaptació constant. Aterrar a Soldat mur de les LamentacionsBen Gurion. Obsessió per la seguretat. Sospites. Saleta. Interrogatori. A què et dediques a Barcelona? Per què no tens bitllet de tornada? A qui coneixes a Israel? Prova superada. Jerusalem, la ciutat tres vegades santa. Creuar la porta de Jaffa a les 5 del matí. Caminar sol. Xalar. Descansar. Obrir els ulls i pensar: no sóc a Belfast, però tampoc sóc a Sant Vicenç. Sensació de ser on vull ser. Certesa. Assolir el somni. Disposat a viure’l. Perdre’m per la Ciutat Vella. Barrejar-me amb els turistes. Topar-me amb el fanatisme religiós. Soldats mostrant l’armament. Cúpula de la RocaPrepotència. Malaltia. Tothom és terrorista. Mur de les Lamentacions. Esplanada de les Mesquites, finalment. Frepar amb la Cúpula de la Roca. Reflexió solitària. Shuafat, el meu nou barri. Àrab, of course. Els nous amics de Mundubat. Recordant (i molt) Irlanda. Sabent que Sant Vicenç sempre hi serà. Però volent viure Jerusalem i Palestina. Submergir-se en el conflicte. Amman i El Caire. Possibles etapes? Qui sap. Molt fet, però tot per fer. Vivint. Somiant. Experimentant.