Una cervesa per ajudar Palestina

El poble de Taybeh acull l’única companyia del país dedicada a la producció d’una beguda poc habitual en una zona de majoria musulmana

Amb una població majoritàriament musulmana, la producció de begudes alcohòliques és ínfima a Palestina. L’oferta es redueix a l’Araq –un licor de gust anisat-, alguns vins i una única cervesa. L’Araq és una beguda tradicional, mentre que l’elaboració de vins a la zona es remunta a milers d’anys i avui en dia es concentra a l’àrea de Betlem. Tenir una cervesa autòctona, en canvi, és un fet molt més recent per als palestins. La història comença el 1994, quan Nadim Khoury torna dels Estats Units, on va estudiar, en plena eufòria post-Oslo –els acords que van possibilitar la creació de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP).

“Els meus pares m’encoratjaven a fer alguna cosa pel meu país i com que a Boston m’havia aficionat a fer cervesa artesanal a través d’uns amics, vaig decidir obrir la companyia”, explica el propietari i mestre cerveser de Taybeh. La companyia s’ubica al municipi del mateix nom, situat a una quinzena de quilòmetres de Ramal·lah –la capital administrativa de l’ANP- i d’aclaparadora majoria cristiana. A poc a poc, l’empresa s’ha expandit i avui és possible trobar la cervesa en ciutats d’arreu del món, incloent-hi algun restaurant de Barcelona. Continua llegint

De pubs

D’una sola planta. De diversos pisos. Enormes. Més petits. Al centre de la ciutat. Als barris dels afores. Amb un públic adinerat. Amb una clientela més popular. Amb música. Amb molt bona música. Amb segles d’història. Oberts en els darrers anys. Amb desenes de sortidors de cervesa. Amb només uns quants sortidors. N’hi ha de tot tipus i per a tots els gustos. Per triar, per remenar, per gaudir, per emocionar-se. Parlo dels pubs, un element fonamental en la cultura irlandesa.

És difícil passejar per Belfast i no topar-se amb establiments d’aquest tipus constantment. Hi pots anar a les quatre de la tarda, a les vuit del vespre o a les 10 de la nit, que gairebé sempre són plens de gent, sobretot al centre de la ciutat. No tots els irlandesos es passen les tardes i les nits als pubs. Cert. No tots els irlandesos beuen litres i litres de cervesa i de whisky fins a caure rodons. Obvi.  Però difícilment es pot arribar a entendre aquest país sense passar-se hores i hores als pubs. Contemplant la gent de l’illa, parlant-hi, fent esforços per entendre’ls (missió certament difícil per mi en molts punts de la ciutat; diguem que la nit no és el millor moment perquè vocalitzin quan parlen…), rient amb ells. Continua llegint