Reforma o canvi radical, el debat dels ‘indignats’ israelians

L’espiral de violència que es va viure al sud d’Israel i a la franja de Gaza durant la segona quinzena del mes passat, arran dels atacs coordinats al voltant de la ciutat d’Eilat que van costar la vida a vuit ciutadans hebreus i la posterior rèplica de Tel Aviv contra territori palestí, van servir al Govern de Benjamin Netanyahu per tornar a posar la seguretat com a única prioritat nacional. La proximitat de l’Assemblea General de l’ONU, que el proper dia 20 haurà de debatrà el possible reconeixement d’un Estat palestí, també era un element que contemplava l’executiu de dretes per calmar la tensió social que durant bona part de l’estiu havia sacsejat Israel.
Dissabte passat, però, la societat hebrea va demostrar que ja en té prou. Que vol canvis econòmics profunds, per acabar amb les creixents diferències socials d’un Estat que durant les seves primeres dècades havia fet gala d’una notable igualtat –sempre que posem el focus només sobre la població jueva i obviem els palestins-. La política neoliberal que va implantar-se els anys vuitanta va acabar amb aquesta situació i des d’aleshores la fractura entre la minoria més rica –que cada cop ho és més- i la resta de la població s’ha anat fent més i més gran, fins al punt que Israel és a dia d’avui el país desenvolupat amb unes desigualtats econòmiques més profundes.

Continua llegint

Els ‘indignats’ israelians

Benjamin Netanyahu està descol·locat. De moment, el primer ministre israelià no sap com afrontar una crisi que creix dia rere dia a l’Estat jueu. En aquesta ocasió, els palestins no hi juguen cap paper, sinó que milers i milers de ciutadans israelians han despertat i s’estan mobilitzant per denunciar el brutal increment del cost de la vida que ha viscut el país els darrers anys i que té l’encariment del cost dels habitatges com a màxima expressió. El que va començar fa un parell de setmanes al bulevard Rotschild de Tel Aviv, una de les avingudes benestants més conegudes de la ciutat, amb algunes tendes de campanya, s’ha convertit en una gran protesta que arriba a tots els racons del país.

Els seus protagonistes són, bàsicament, ciutadans de classe mitjana que temen pel seu futur. “Això no és una revolució, és una crit d’auxili”, m’explicava fa un parell de dies en Daniel, un home d’uns 40 anys que participava a l’acampada de Tel Aviv. No volen transformar el país de dalt a baix, sinó que volen mantenir el seu estatus. “Volem seguir sent classe mitjana, sobreviure”, afegia la Hadas, una jove actriu. Des d’aquest punt de vista, el moviment no és revolucionari, sinó conservador, però mostra fins a quin punt està fent mal a la majoria dels ciutadans hebreus la política econòmica de l’executiu de Netanyahu. 

Continua llegint

La primavera àrab tensa Israel

La revolta popular que viu la regió descol·loca el Govern israelià, que aposta per reprimir amb duresa les creixents protestes als territoris ocupats. Els joves es mobilitzen contra Al-Fatah i Hamàs per reclamar llibertat i democracia

Nerviosisme i esperança. Aquestes dues paraules són, probablement, les que millor defineixen l’estat d’ànim que l’anomenada primavera àrab ha portat a Israel i a Palestina. Mentre que el Govern de l’Estat hebreu veu amb preocupació l’expansió d’un moviment que no pot controlar, la població dels territoris ocupats segueix il·lusionada la revolta dels seus germans d’Egipte, de Tunísia o de Síria amb l’esperança que l’alçament aterri també a Palestina i els ajudi a assolir l’alliberament nacional.

La caiguda, després de 30 anys com a dictador, de l’egipci Hosni Mubarak, aliat tradicional de Tel-Aviv, i l’aixecament que viu Síria contra el règim de Baixar al-Assad –considerat un enemic de l’Estat jueu, però amb el qual la tensió sempre s’ha mantingut sota control– són dos elements que preocupen, i molt, el Govern de Benjamin Netanyahu. L’obertura del pas fronterer de Rafah, al sud de Gaza, executada fa algunes setmanes pel nou Govern egipci és un primer pas per posar fi al bloqueig econòmic de la franja i suposa un gest que deixa enrere la complicitat política que durant les tres darreres dècades han mantingut Tel-Aviv i el Caire. Continua llegint

Un Estat sense sobirania real

El possible reconeixement de l’Estat palestí per part de l’ONU al setembre no agrada ni a Israel ni als Estats Units. Tampoc a molts palestins, en considerar que no suposarà posar fi a l’ocupació

La cita està programada per al setembre. L’escenari previst és l’Assemblea General de les Nacions Unides. La batalla diplomàtica ja fa temps que ha començat. Els veïns viuen una època de convulsions i de canvis. El gran xèrif mundial està descol·locat i no sap com adaptar-se al nou panorama sense debilitar en excés el seu etern aliat, que, al seu torn, vol impedir que la reunió sigui un èxit. Els impulsors de la trobada són els factòtums de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP): el president, Mahmud Abbas, i el primer ministre, Salam Fayyad. Pretenen que l’ONU reconegui d’aquí a tres mesos l’Estat palestí per una aclaparadora majoria. Molts palestins, però, es pregunten què passarà després, perquè una cosa és una declaració sobre el paper i una altra de ben diferent convertir-se en un Estat realment sobirà.

L’anomenada solució de dos estats –que implica la creació d’un Estat palestí al costat de l’actual Estat d’Israel– per resoldre el principal conflicte del Pròxim Orient és defensada per la majoria de la població palestina i compta amb el vistiplau del Quartet (els Estats Units, la Unió Europea, l’ONU i Rússia). Ara bé, més enllà de les crítiques internes que desperta l’estratègia d’Abbas i de Fayyad, les posicions dels principals actors internacionals difereixen molt. Continua llegint

Gaza, de nou en el punt de mira

La primavera es presenta calenta a l’Orient Pròxim. A la revolta generalitzada que viu el món àrab, cal afegir-hi, com no podia ser d’altra manera, nous episodis –tant violents com diplomàtics– en l’enquistat conflicte israelianopalestí. Mentre que l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), que lideren el president, Mahmud Abbas, i el primer ministre, Salam Fayyad, busca assolir el reconeixement d’un hipotètic Estat propi, la tensió i el clima prebèl·lic tornen a la franja de Gaza.

Dinou morts, tots palestins, i 70 ferits és el balanç de l’última onada d’atacs que l’Exèrcit d’Israel va perpetrar contra el territori controlat per Hamàs des del dijous 7 d’abril fins al diumenge 10, en resposta al llançament de coets i de granades de morter contra les poblacions israelianes properes a la frontera. Les accions de les milícies palestines, que haurien disparat uns 150 projectils, van causar ferides greus a un adolescent jueu de 16 anys, després que un coet impactés contra un bus escolar, fet que va desfermar la resposta israeliana. L’escalada de violència, precedida de mesos de relativa calma –sempre dins dels paràmetres de la regió–, va arribar una setmana més tard que el Tsahal assassinés tres dirigents de Hamàs. Continua llegint