Contemplar embadalit les vinyes que s’enfilen en terrasses per superar pendents impossibles. Escoltar les explicacions de l’enòleg sobre les característiques d’un terreny erm, sec, difícil. Entrar al celler i ensumar aquella flaire coneguda de les periòdiques visites al Priorat. Obrir la primera ampolla. Observar el color del líquid, veure la llàgrima, intentar (sovint sense èxit) distingir tots els aromes possibles a través de l’olfacte i, finalment, aixecar la copa i provar el vi. Sensacions enyorades retrobades en una càlida tarda de divendres.
Si sou aficionats al vi, a Israel no tindríeu problemes. Tel Aviv i Jerusalem Oest (la part jueva de la ciutat) tenen un munt de botigues especialitzades. Als restaurants de tot l’Estat és fàcil trobar caldos locals i internacionals i, les coses com són, en diverses zones d’Israel es fa un vi de qualitat. Ara bé, si el que voleu és donar un cop de mà als palestins, consumir els seus productes i, d’aquesta manera, intentar també combatre l’ocupació que pateixen, les vostres opcions vinícoles es redueixen espectacularment. Continua llegint
Periodista Itinerant 