Antoni Vives o la política viscuda d’esquena als ciutadans

Els projectes més emblemàtics del responsable d’Habitat Urbà es caracteritzen per primar els interessos empresarials en detriment d’una ciutadania que veu boicotejat el seu dret a la participació

El Pla Paral·lel, la reforma del Port Vell o les obres de remodelació de la Diagonal tenen força punts en comú. Són projectes mimats per l’equip de govern municipal, que els ha defensat com a necessaris, s’han començat a executar l’actual legislatura i han generat crítiques tant des de bona part de l’oposició municipal com des del teixit associatiu i veïnal dels barris afectats. En els tres casos, el rostre públic del projecte és Antoni Vives, tercer tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Habitat Urbà. Considerat un dels principals ideòlegs del nou model de ciutat que propugna l’executiu de Xavier Trias -molt basat en les smart cities-, Vives s’ha convertit en una de les principals bèsties negres per un moviment veïnal que li retreu la insistència a projectar reformes en benefici dels empresaris i determinats interessos privats i en perjudici d’uns ciutadans que se senten menystinguts i sense dret a una participació real a uns canvis que els afecten de ple.

Impulsada conjuntament entre l’Ajuntament i la privada Fundació El Molino (FEM), la reforma del Paral·lel hauria de servir per convertir l’espai en “l’avinguda de les persones, les arts escèniques i la gastronomia” i en un símbol de “ciutadania, participació i cohesió social”. Si més no, així ho van defensar a l’abril Trias i Vives en una exposició pública. L’opinió de veïns i entitats del barri, però, s’allunya molt de la visió projectada des de la plaça Sant Jaume. La participació ciutadana s’hauria d’haver articulat a través de la Comissió de Seguiment, però a l’hora de la veritat va tractar-se d’un organisme fantasmal, amb poques convocatòries i un marge gairebé nul per modificar res del projecte, segons ha denunciat Repensar Poble Sec, un espai de reflexió de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

Barcelona Global, un ‘lobby’ molt escoltat per Trias

El grup de pressió reuneix alguns dels principals empresaris de la ciutat i advoca per convertir-la en un centre global de negocis. L’entitat té una important influència a l’Ajuntament, fins al punt que l’alcalde està atenent unes reivindicacions que afavoreixen els negocis dels seus membres

La flor i nata de l’empresariat barceloní, alguns dels principals representants polítics de la ciutat i una elit de professionals internacionals que hi resideixen van trobar-se el vespre de l’1 de juliol al Palauet Albeniz, amb motiu de la primera edició del BarcelHOLAInspiring Cocktail. L’acte, que va reunir unes 350 persones, va estar organitzat per l’associació Barcelona Global i pretenia reconèixer el “talent internacional” establert a la ciutat per la seva “contribució d’excel·lència i inspiració a l’entorn professional”. En un ambient distès afavorit pel clima benèvol de la jornada, l’alcalde, Xavier Trias (CiU), va aprofitar l’esdeveniment per manifestar que el consistori està promovent Barcelona com a ciutat de negocis amb mesures que “redueixin la burocràcia i ajudin els empresaris a tirar endavant els seus projectes”. De ben segur que els representants de Barcelona Global van aplaudir les paraules. Gairebé un any enrere, Gonzalo Rodés (GBS Finanzas), un dels vicepresidents de l’entitat, havia advertit precisament que la burocràcia podia “ser un fre” per convertir la capital catalana en una ciutat realment interessant per fer-hi negocis.

La seqüència il·lustra clarament la capacitat d’influència que  ha assolit Barcelona Global, una associació impulsada per la multimilionària andorrana Maria Reig i nascuda el primer trimestre de l’any passat. Definida al seu portal com una plataforma “civil, privada, independent i sense ànim de lucre formada per líders empresarials, professionals, i emprenedors compromesos amb Barcelona i el seu futur”, que té la missió de fer del cap i casal “una de les ciutats més atractives per desenvolupar-hi activitat empresarial i talent”, actualment suma més de 200 socis individuals i compta amb el suport de grans empreses com Abertis, Agbar, Agrolimen, Applus, Banc Sabadell, Freixenet, Grup Godó, Media Planning o Puig.