Viure com un refugiat

Em dic Mahmoud Subuh. Tinc prop de 40 anys. Vaig néixer a Balata, a prop de Nablus, el camp de refugiats més poblat de Cisjordània. Som més de 25.000 persones convivint en un quilòmetre quadrat. La meva mare, que per cert va néixer en una cova poc abans de la proclamació de l’Estat d’Israel, sempre ha viscut al camp. Jo m’he casat aquí. I tinc tres fills. No vull que segueixin el mateix camí. Vull que puguin viure millor que nosaltres. Que tinguin espai. Que gaudeixin de la llibertat. Que siguin feliços. Però no tinc la certesa que tinguin dret a assolir tot això. Ni els meus pares, ni els meus germans, ni jo mateix, l’hem tingut.

Treballo al Centre Cultural Jaffa, des d’on organitzem un munt d’activitats (cursos de música, dansa, cant, fotografia, cinema…) i intentem oferir als infants i joves del camp un ventall d’opcions que els demostrin que hi ha vida més enllà del que vegin a les seves cases, als seus carrers. Que el món és molt més gran que la sufocant i claustrofòbica atmosfera del camp de Balata. I els donem esperança. Que hi ha coses per les quals val la pena lluitar i que han d’estar contents i animats per assolir-les. Per somiar-hi. Continua llegint