El tancament de rotatius dibuixa un escenari amb menys pluralitat informativa

Acomiadaments massius i tancaments de capçaleres marquen un sector que ha traït la seva funció original per dedicar-se a altres coses

La davallada publicitària, la caiguda de les subvencions i subscripcions institucionals, unes vendes –en general- cada vegada més minses i una progressiva pèrdua de prestigi han deixat els mitjans del país en la situació més complicada que es recorda. Des del 2008, el nombre de periodistes a l’atur als Països Catalans s’ha triplicat i actualment s’apropa als 2.200, gairebé el doble que a finals del 2010, segons les dades de l’Informe Anual de la Profesión Periodística, elaborat per l’Asociación de la Prensa de Madrid i que no inclou les acomiadades des de l’octubre passat. Tot i que tothom està rebent, inclosos els mitjans públics, el sector més colpejat és la premsa en paper, que suma més de 700 professionals sense feina, bona part de les quals (424) treballaven al Grup Zeta –sobretot a El Periódico-, Hermes Comunicacions (més de 140), l’editora d’El Punt Avui, o al Grup Godó (125), concretament a La Vanguardia.

Encara que cada cas presenta algunes particularitats, el secretari d’Organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), Quico Ràfols, apunta en declaracions a La Directa que moltes empreses “han perdut la informació com a element referencial i s’han dedicat altres coses”, fet que s’accentua en la premsa de paper on es “viu amb més intensitat la pèrdua de l’aposta per la informació”. D’aquesta manera, el lector s’ha trobat amb productes “que no li interessen, perquè no són fiables o creïbles”, en paraules de Ràfols. La casuística varia des de diaris que formen part d’un gran hòlding de comunicació en el que no són, ni de bon tros, l’element més important de negoci –casos d’ADN o Público-, fins als que són el buc insígnia de grups molt més petits, com el mateix El Punt Avui o el lleidatà La Mañana.

Continua llegint

Anuncis