El casino de l’Arrabassada, el fracàs de l’aposta pel joc a la Barcelona de fa 100 anys

Del projecte només en queden restes que no insinuen l’esplendor fugaç que va viure. Avui és BCN World el complex que advoca per l’oci basat en la ruleta com a principal font d’ingressos

Envoltats d’una vegetació que ja fa dècades va decidir recuperar l’espai que li era propi, ocasionals fòssils de maó i pedra testimonien un passat de luxe exuberant difícil d’imaginar avui. La runa és arreu, l’estat de les poques restes que queden és lamentable i res, ni tan sols un rètol, recorda que allà, en plena carretera de l’Arrabassada, s’hi va aixecar fa més d’un segle un enorme complex, amb hotel, casino i parc d’atraccions. Oci per a la burgesia barcelonina més rica i per a adinerats visitants estrangers, mai per a la massa obrera de la Rosa de Foc, encara amb el record recent de la Setmana Roja (Tràgica, en el relat oficial) de 1909.

En un moment en què BCN World rep una catifa legal sociovergent i al territori se li imposa gairebé una llei del silenci [consulteu pàgina 4] -com tenen el sacrilegi d’atacar un projecte que generarà milers i milers de llocs de treball?, transmet l’estesa retòrica propagandística-, val la pena fer un viatge cap al passat d’un segle per veure què va passar amb el Gran Casino de l’Arrabassada. Un projecte mastodòntic, amb una inversió astronòmica, una ràpida fallida empresarial i unes restes -en forma de fòssils de maó i pedra- encara parcialment visibles en el camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.Casino de l'Arrabassada

Una ruleta efímera

Aprofitant la progressiva urbanització de la zona, el 1899 es va inaugurar el Gran Hotel–Restaurant de l’Arrabassada, una iniciativa de l’empresari i polític Josep Sabadell. El negoci no acabava d’arrencar i l’opció escollida per l’impulsor va ser ampliar-lo descomunalment. El gener de 1910 es va inscriure al Registre de Mercantil de Barcelona La Rabassada Sociedad Anónima Inmobiliaria de Sports y Atracciones, que presidia Josep Sabadell i tenia el suport de capitalistes francesos. La companyia va comprar diversos terrenys forestals adjacents a l’hotel-restaurant per aixecar-hi el casino i un parc d’atraccions. El complex va tenir un pressupost de 2,5 milions de pessetes, una autèntica fortuna per a l’època, segons recull l’obra La Rabassada. La utopia de l’oci burgès (Turiscòpia, 2011). La inversió mai es va recuperar i la societat va fer fallida ben aviat.

El casino va obrir les portes el 15 de juliol de 1911, amb la celebració d’un àpat per a 300 convidats. La premsa de l’època se’n va fer un ampli ressò i la va tractar com un enorme esdeveniment. Res sorprenent si tenim en compte que, segons exposa el llibre de Turiscòpia, Sabadell s’havia dedicat a comprar espais a la premsa local, estatal i internacional per tal de garantir-se una bona propaganda del negoci. A banda del casino, també es va estrenar un parc d’atraccions, que tenia com a estrella una muntanya russa d’1,2 quilòmetres. Per tal de facilitar l’afluència de clients -bàsicament la gran burgesia barcelonina i acabalats visitants o turistes estrangers- la societat va construir una línia de tramvia que hi arribava. Tot plegat -obertura del casino inclosa- amb l’aplaudiment i connivència de l’Ajuntament de Sant Cugat.

L’etapa daurada del complex va durar mesos i en poc més d’un any el casino va haver de tancar. En certs ambients de l’època s’advocava per la prohibició del joc i al setembre del 1912 la ruleta va deixar de girar. La proliferació de cases de prèstec a la zona, per permetre els jugadors seguir apostant, va ser un dels elements que havia provocat alarmes a la societat benestant de l’època. I és que els s’hi arruïnaven eren notables. El cop de gràcia va ser la vaga que dies abans van protagonitzar desenes de treballadors del restaurant, en protesta per les lamentables condicions laborals que patien. Mentre que els adinerats clients gaudien d’un luxe d’aparador, darrere els empleats eren explotats. Res sorprenent en un context en què les desigualtats socials eren abismals i les mobilitzacions i organització obreres cada cop guanyaven més pes. Temps de lluita i reivindicacions, reprimides a cop de pistolerisme patronal.

El tancament definitiu 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El casino era la principal font d’ingressos del complex, que sense el joc no feia prou caixa per ser viable. Dos empresaris francesos van agafar el relleu de Sabadell, que va morir el desembre de 1914. Durant diversos anys tot el complex va restar tancat i, de fet, la societat impulsora havia fet fallida el 1914, després de no poder assumir els compromisos de pagament de les ingents despeses: obres, tramvia,…Però el Gran Casino de l’Arrabassada ja estava sentenciat. Tot i que el restaurant, l’hotel i el parc d’atraccions van tornar a obrir, la ruleta ja només va girar alguns dies el 1923 -abans del cop d’Estat de Primo de Rivera- i durant unes setmanes el 1930, aprofitant precisament la dimissió al gener d’aquell any del militar. El Directorio Militar que presidia el general va prohibir el joc a tot l’Estat el 1928 i els intents de fer reviure el complex aprofitant l’Exposició Internacional de 1929 van fracassar. El 1934, finalment, es clausura definitivament el recinte, destinat únicament a l’1% de l’època.

Durant els anys 40, el centre d’oci i el joc va ser parcialment enderrocat i des d’aleshores la vegetació hi guanya espai. L’esplendor burgesa de fa un segle a l’Arrabassada és història, però ens va llegar algunes lliçons: un projecte mastodòntic i sobredimensionat que fa fallida i no compleix les expectatives dels impulsors; l’aposta per un model d’oci agressiu amb el territori i que només va dirigit a un sector molt reduït (i elitista) de la societat; un luxe aparent que amaga unes condicions laborals molt precàries per a les persones que hi treballen; una deixadesa monumental que es tradueix en la continuïtat d’algunes restes del complex vuit dècades després del seu tancament. Mentre hi caminàvem, pensava en Salou, Vila-Seca i el complex BCN World. 100 anys després certs esquemes es repeteixen.

*Si voleu més informació sobre el casino de l’Arrabassada podeu fer una ullada al llibre de Fotos de Barcelona. Sobre BCN World us recomano l’especial editat pel setmanari DIRECTA.

Anuncis

Un pensament sobre “El casino de l’Arrabassada, el fracàs de l’aposta pel joc a la Barcelona de fa 100 anys

  1. Em sembla una comparació lògica però crec que el context es bén diferent… I ho dic en el sentit que BCNWorld vol atreure a molts turistes directament extrangers, a un complex que ja reb 4 milions de visitants al any amb intenció de lleure..

    Per desgracia a mi em sobra completament la part dels casinos.. preferiría un complex dedicat al Oci on no fos necessari pendre el pel a la gent.. però com dic jo, qui vulgui que s’els hi gasti.. Espero que no li toqui a cap persona propera a mi u.u

    En fi, amb tot això vull dir que no té pinta de fracassar… sembla ser un projecte on volen participar moltes societats internacionals i tan conegudes com són Ferrari, Melco, els qui tenen les zones comercials a las rozas, la Roca o les botigues de Disneyland Paris…. No crec que posin els seus diners en algo que vegin que no té futur…. Repeteixo.. llastima que s’hi vulguin afegir casinos..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s