El recent descobriment d’una important riquesa mineral a Karamoja ha provocat l’arribada de diverses transnacionals a la regió més empobrida d’Uganda. Un informe d’HRW adverteix que la seva explotació pot accentuar la marginació d’un territori històricament menyspreat per Kampala i amenaça amb liquidar una activitat bàsica per a la subsistència de milers de ciutadans locals
Equipats amb pics i pales, Kodet Robert i Lokiru Monyes s’endinsen des de les vuit del matí a alguna de les mines excavades artesanalment en el subsòl de Rupa, un sub-comtat del districte de Moroto, a la regió ugandesa de Karamoja. La sorra que extreuen passa a mans d’una dona, que la barreja amb aigua en una galleda amb l’esperança de trobar alguna peça d’or, per petita que sigui. El preuat líquid prové d’un riu gairebé sec situat a més d’un quilòmetre de la mina i l’ha carregat un nen de 9 anys. L’equip de Robert i Monyes està format per cinc persones. Els ingressos, normalment escassos, que obtenen per les més de sis hores diàries a la mina es reparteixen equitativament.
“Si tenim sort i trobem una peça gran, podem guanyar entre 80.000 i 100.000 xílings ugandesos [entre 23,5 i 30 euros] , però només ens passa molt de tant en tant. La majoria de dies l’or que traiem tot just ens permet comprar un plat de mongetes o de posho [menjar fet a partir de farina de blat de moro, tradicional de l’Àfrica de l’Est]”. El treball és molt dur i sovint es desenvolupa sota temperatures que superen els 35 º C. La mineria artesanal de subsistència està molt estesa a Karamoja, regió del nord-est d’Uganda fronterera amb Sudan del Sud i Kenya i la més empobrida del país. Segons un informe recent d’Human Right Watch ( HRW ), més de 18.000 persones s’hi dediquen durant l’estació seca, per complementar els ingressos que obtenen de les activitats ramaderes i agrícoles. Continua llegint
Periodista Itinerant 