La doble condemna dels fills de la lluna a l’Àfrica

En nombrosos països del continent, els albins són víctimes d’atacs i assassinats i objecte de tot un seguit de creences que els exclouen de la societat. Paral·lelament, la poca consciència en protegir-se dels rajos solars els condemna a una vida generalment inferior als 40 anys. Progressivament, però, s’organitzen per defensar els seus drets i demostrar que són capaços de fer el mateix que la resta

Jude Ssebyanzi és un enginyer civil de Kampala, amb feina, casat i pare d’un nen. Un fred resum biogràfic que no crida l’atenció, però Ssebyanzi no passa desapercebut i està acostumat a aguantar les mirades generalment de rebuig dels altres. “Tota la vida m’han fet sentir diferent i m’han dit que no podia fer les mateixes coses que la resta de persones. Per sort, s’han equivocat”, explica. És albí i recorda com ja a casa va patir la discriminació del pare, “que no confiava en mi”. El rebuig va continuar a l’escola, on el pàl·lid color de pell l’estigmatitzava com el nen especial amb qui ningú volia jugar. Malgrat tot, Jude no es va rendir i es va llicenciar a la Universitat de Makerere, la més important d’Uganda. En començar a buscar feina, comenta que era automàticament descartat dels processos de selecció quan veien la seva foto, a causa de l’estès prejudici que els albins no estan capacitats per desenvolupar moltes tasques.

L’albinisme, una afecció genètica que consisteix en la falta de melanina en la pell, els ulls i el cabell, és encara avui una condemna a nombrosos països de l’Àfrica, sobretot a la regió dels Grans Llacs. Sense el que és un fotoprotector natural, les radiacions solars -molt intenses a l’àrea- esdevenen habitualment letals per als també coneguts com a fills de la lluna. Gairebé tots els que pateixen la malaltia tenen problemes de visió, desenvolupen càncer de pell i la seva vida rarament s’allarga més enllà dels 40 anys. El sol és la gran amenaça, accentuada per la poca consciència que han de protegir ulls, cabells i pell adequadament, però en almenys una quinzena de països del continent els albins han de conviure amb l’estigma social de ser diferents, que els aboca a l’exclusió social.

Jude Ssebyanzi

Jude Ssebyanzi

En els casos més dramàtics, s’hi suma la pervivència de determinades creences segons les quals l’ús de parts del cos d’albins en pocions atorga poders màgics, fet que ha originat desenes d’assassinats i mutilacions. Per combatre els prejudicis i exercir pressió als respectius governs i sistemes judicials perquè persegueixen els atacs i garanteixin la seva protecció, els darrers anys han sorgit diverses organitzacions d’albins a la regió. Per exemple, el 2007 Jude Ssebyanzi va fundar amb dos estudiants més de la Universitat de Makerere la Uganda Albino Association (UAA), que actualment aplega uns 500 membres i, entre d’altres activitats, distribueix cremes per a la pell, protecció solar i ulleres de sol entre els associats i intenta fer pedagogia ressaltant que amb el suport adequat els albins poden fer “exactament el mateix” que la resta de la societat.

Víctimes d’atacs rituals i assassinats

Un informe del setembre de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACDH) documenta més de 200 atacs rituals contra albins -aquells que tenen com a finalitat obtenir-ne alguna part del cos per emprar-la posteriorment en bruixeria- entre el 2000 i 2013 en una quinzena de països, que han provocat més de 100 morts. La situació més greu es viu a Tanzània, on en el mateix període hi va haver almenys 72 assassinats d’albins. A banda, la majoria de crims es van cometre en total impunitat, ja que en només cinc dels casos es va culminar el processament dels responsables. L’Associació d’Albins de Tanzània (AAT), que suma 13.000 integrants, i Under the Same Sun són les dues principals organitzacions que defensen els seus drets i denuncien les violacions de drets humans que pateixen al país.

Segons l’estimació de l’AAT, a Tanzània -amb 45 milions d’habitants- hi ha més de 170.000 albins. A nivell mundial, es calcula que una de cada 20.000 persones pateix l’afectació, però a Tanzània la prevalença és molt més elevada i se situa en una de cada 4.000, com a conseqüència de l’endogàmia. Els atacs al país presidit per Jakaya Kikwete van incrementar-se a partir del 2007, amb el 2009 com a any més sagnant amb almenys 40 assassinats. En plena escalada, la reacció governamental va ser nomenar parlamentària l’albina Al-Shaymaa Kwegyr i prohibir les llicències de tots els curanderos, als que acudiria el 40% dels tanzans i se’ls vincula a l’elaboració de pocions amb parts de cossos d’albins. La mitologia popular diu que el beuratge facilita la troballa d’or i, per tant, qui el pren pot enriquir-se fàcilment.

Sobretot en zones rurals, se’ls anomena fantasmes i es creu que van ser concebuts durant la menstruació o que són fills del dimoni, un càstig diví o el resultat de relacions sexuals amb un blanc. Les dones que porten un fill de la lluna al món acostumen a ser repudiades i no és estrany que moltes optin per abandonar-los en néixer. Les violacions d’albines també són comunes, a causa de l’estesa idea que tenir sexe amb una dona amb l’afecció guareix la sida.

Progressiu empoderament

“Els assassinats a Tanzània continuen, però s’han reduït. En el moment àlgid, temíem que un cop s’acabés la massacre d’albins allà, comencessin a fer el mateix a Uganda”, comenta Hassan Morondo, un altre dels fundadors de la UAA. Morondo, que és graduat en màrqueting, va ser rebutjat pel seu pare i a l’escola era vexat pels companys perquè no podia veure bé la pissarra. “Del que es tracta és de dotar els mestres dels instruments i les habilitats adequades per facilitar l’aprenentatge dels albins, com ara materials amb la lletra més gran perquè puguin veure-la”, exposa Jude Ssebyanzi. Malauradament, encara són pocs els casos d’albins que no es veuen excloses de l’escola, en part també perquè els seus pares creuen que no seran capaços d’assumir els coneixements.

L’OACDH constata que, a banda de l’exclusió de l’ensenyament, els albins també tenen problemes per accedir a l’atenció sanitària que necessiten, a una feina o l’atenció legal i reclama als estats que es dirigeixin a l’arrel dels atacs i la discriminació, combatent la superstició a través de l’educació i campanyes de sensibilització. A banda, també exigeix als governs adoptar mesures per garantir al dret a la vida i a la seguretat dels albins. “Encara hi ha molta gent que no accepta els que som diferents en alguns aspecte, com el color de la pell”, afirma Ssebyanzi, per a qui “és bàsic que els albins ens empoderem i confiem en les nostres pròpies capacitats. I en això hi ha de tenir un paper clau les famílies. Han de tenir clar que ho podem fer tot”. En tot cas, els fills de la lluna ja fa temps que van decidir no resignar-se i unir-se per reclamar una cosa tan simple i bàsica com poder viure sense patir que, en qualsevol moment, els atacaran per apoderar-se d’alguna part del seus cossos.

Anuncis

Un pensament sobre “La doble condemna dels fills de la lluna a l’Àfrica

  1. Retroenllaç: La doble condemna dels fills de la lluna a l’Àfrica | Extramurs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s