Escal UGS va gastar milions per finançar l’Ajuntament i entitats de Vinaròs

Els centenars de terratrèmols provocats per la injecció de gas al magatzem Castor han generat un clam unànime contra un projecte que, fins ara, havia rebut suports dels governs valencià i espanyol, a banda del de l’Ajuntament de Vinaròs. Els anys previs a la seva entrada en funcionament, Escal UGS va ser molt generosa amb les aportacions a les arques municipals i també va finançar diverses entitats locals que, com a contrapartida, defensaven la instal·lació

 

Els més de 400 terratrèmols que s’han desencadenat a les terres de l’Ebre i la Sénia des de mitjan setembre poden tenir com a principal conseqüència que el magatzem submarí de gas conegut com a projecte Castor no arribi a funcionar. La injecció de gas a la instal·lació, que va començar el juny i resta aturada per ordre del govern espanyol des del 26 de setembre, està directament vinculada amb l’increment de l’activitat sísmica, segons ha confirmat el Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya i, ni que sigui parcialment, ha reconegut Escal UGS, l’empresa constructora i gestora del projecte Castor.

El 10 d’octubre, el ministre espanyol d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, va afirmar magatzem-gas-Castorque el magatzem de gas ha costat prop de 1.700 milions d’euros, 400 més dels anunciats i més del triple dels 500 previstos quan es va anunciar el projecte, fa gairebé una dècada. Segons una clàusula inclosa a l’autorització administrativa del Castor, si aquest no entrés en funcionament, el govern estatal hauria d’indemnitzar Escal UGS per la inversió duta a terme. Soria ha anunciat que el ministeri ha sol·licitat al Tribunal Suprem que declari lesiva la clàusula perquè és “clarament abusiva per a l’interès general”.

Continua llegint

Anuncis

Barra lliure a les inversions de les ‘petromonarquies’

Gràcies als monumentals excedents de divises acumulats amb les exportacions de petroli i gas, els fons sobirans de Qatar i la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) estan augmentant de manera imparable el seu pes a les economies occidentals, també a casa nostra. La crisi els ha obert les portes i el seu aterratge està sent aplaudit per una classe governant que mira a l’altra banda a l’hora de denunciar les vulneracions dels drets humans d’aquestes dues riquíssimes dictadures àrabs, que avui juguen un paper clau en el capitalisme global

Qatar Airways és omnipresent al Futbol Club Barcelona. L’acord de patrocini entre l’aerolínia qatariana –propietat del govern de l’emirat– i l’entitat esportiva va entrar en vigor l’1 de juliol i, des d’aleshores, la publicitat de la companyia apareix a la samarreta de l’equip de futbol, a la façana del Camp Nou, a les graderies de l’estadi i al museu del club. A canvi, el Barça s’embutxacarà 95 milions d’euros fins al 2016, que poden arribar als 100 si el primer equip de futbol és capaç de guanyar la Lliga de Campions durant els propers Camp Nou Qatar Airwaystres anys. L’aliança amb el riquíssim emirat del golf Pèrsic va començar el 2010, quan el club va signar un acord amb Qatar Sports Investments, segons el qual el patrocinador de l’equip de futbol seria Qatar Foundation. Aquest estiu, en una mostra de la creixent comercialització de l’entitat, s’ha canviat la fundació per l’aerolínia, fet que no deixa de ser un nou salt endavant en l’estratègia de l’emirat per guanyar visibilitat i influència a escala planetària, de la mà d’una marca global com és el Barça.

Continua llegint

Cooperació catalana al servei dels negocis

Des de l’any 2010, la Generalitat gairebé ha desmantellat la política pública de cooperació al desenvolupament, amb una enorme reducció pressupostària i la paralització de les subvencions a unes entitats amb les quals ja té un deute milionari. Paral·lelament, el govern de Mas intenta augmentar el pes de l’empresa privada en la cooperació, tant pel que fa a l’execució de projectes com en l’obtenció de finançament. Un model neoliberal més preocupat pels negocis que per la disminució de les desigualtats als països del sud

En només tres anys, la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya ha virat radicalment, fins al punt que moltes veus afirmen que el govern de Mas l’ha desmantellada. Francesc Mateu, director d’Intermón Oxfam a Catalunya i, fins al juny, president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, Drets Humans i Desenvolupament (FCONGD), apunta que, “si parlem de xifres, és evident que la cooperació està fora de l’agenda” de l’executiu convergent, que, segons ell, l’entén únicament com una eina “d’assistència i de finestra al comerç”.

En època de retallades, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament(ACCD) –l’organisme responsable de gestionar les polítiques de la Generalitat en aquest àmbit– se n’emporta la pitjor part. D’un pressupost de 49 milions d’euros el 2010, ha passat a un de poc més de set, enguany, segons consta al Pla Anual 2013, un document que no ha estat presentat públicament, però al qual ha pogut accedir la DIRECTA. La monumental tisorada pressupostària, del 86%, ha deixat en una situació molt complicada un sector que havia crescut molt durant la darrera dècada, a l’empara, sobretot, dels recursos públics, que no han deixat de disminuir des de 2008.

Continua llegint