La ràpida desaparició dels boscos africans

El ritme de desforestació del continent és, amb diferència, el més accelerat del planeta. L’expansió de cultius destinats a l’exportació i el comerç il·legal de fusta són dues de les raons que ho expliquen

La selva tropical centreafricana, que s’estén pel Camerun, per la República Centreafricana, pel Congo, per la República Democràtica del Congo, per Guinea Equatorial i pel Gabon és un dels espais que concentren una major biodiversitat del món i el paradigma de la riquesa forestal del continent. Pensar en la seva desaparició podria semblar alarmista, si no fos que a l’Àfrica els boscos minven cada any a un ritme alarmant. Entre el 1990 i el 2010, el continent va perdre el 10% de la seva àrea forestal, que actualment ocupa 675 milions d’hectàrees. En la dècada passada, i segons les dades de l’informe Situació dels boscos al món, editat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, en anglès), el continent negre va concentrar dues terceres parts de la superfície forestal que va desaparèixer al planeta i cada any s’hi van perdre de mitjana 3,4 milions d’hectàrees de bosc.

La falta de propietat de la terra, l’extensió de cultius industrials destinats a l’exportació –com ara cacau, cotó, cafè, tabac o oli de palma–, l’adquisició de terrenys a gran escala per part d’inversors forans, la manca d’una bona governança per part de nombrosos estats del continent, la utilització de fertilitzants químics molt agressius amb el sòl, el comerç il·legal de fusta i l’ús massiu d’aquest recurs com a combustible són algunes de les raons que expliquen aquesta desforestació accelerada, segons l’edició d’enguany de l’esmentat informe de la FAO.

La desforestació, ja sigui provocada per guanyar superfície agrícola o per la tala d’arbres per emprar-ne la fusta, acostuma a reportar beneficis econòmics a les companyies, bàsicament transnacionals, que la provoquen, mentre que els costos recauen en la Bosc africà«societat, les generacions futures i, amb freqüència, les llars pobres de zones rurals la supervivència de les quals depèn habitualment dels recursos i serveis oferts pel bosc», alerta el document. Miguel Ángel Soto, responsable de boscos de Greenpeace Espanya, hi afegeix en declaracions telefòniques a EL TRIANGLE que «el règim de precipitacions de l’Àfrica subtropical depèn dels boscos, de manera que, si es talen i no es manté el cicle hidrològic, s’estarà generant un problema com a mínim d’abast continental, amb pobresa i desplaçament de grans masses de persones cap als països del nord».

Impacte negatiu a escala local

Libèria és un clar exemple de país que es troba en risc de patir una fulgurant devastació dels seus boscos. Segons un informe recent de l’ONG britànica Global Witness, en els darrers dos anys una quarta part de la superfície d’aquest estat de l’Àfrica occidental –l’àrea del continent que presenta un ritme més ràpid de desacceleració– ha estat concedida a empreses fusteres vinculades al gegant malaisi Samling mitjançant contractes que podrien ser il·legals. Els anomenats «permisos d’ús privats», en principi dissenyats per permetre la tala controlada, són emprats per les companyies per esquivar el pagament a les comunitats locals per l’explotació dels seus terrenys, fins al punt que aquestes només reben menys de l’1% del valor de la fusta. Global Witness alerta que, si no es prenen mesures, els boscos liberians poden ser arrasats en poc temps, fet que posaria fi a la fràgil recuperació de l’última dècada després de la sagnant i devastadora –també per a l’espai forestal– guerra civil (1989-2003).

La Costa d’Ivori és un altre país de l’Àfrica occidental que pateix una desforestació accelerada. En la dècada dels seixanta sumava 16 milions d’hectàrees de bosc, que actualment s’han reduït a tres milions, xifra que pot veure’s encara més empetitida a causa de la venda il·legal de cautxú, que amenaça de convertir en un desert el nord de l’Estat, segons han avisat ecologistes locals. Al Camerun, com en altres zones de la conca del riu Congo, el problema és l’expansió dels cultius d’oli de palma que, segons un document de Greenpeace Àfrica, accentuen la «desforestació, la inseguretat alimentària i la pobresa rural». Resumint, que la destrucció del bosc té un impacte «molt negatiu» en moltes comunitats que en depenen per viure. D’exemples, se’n podrien citar molts més, i per Miguel Ángel Soto, del que es tracta és d’augmentar els plans de protecció del territori i que els organismes internacionals no destinin fons a activitats que causen desforestació.

 

*Article publicat al número 1.078 del setmanari EL TRIANGLE, 28 de setembre de 2012. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s