Setem desemmascara les inversions en armament de Caixabank i Bankia

La banca juga un paper clau en el funcionament de la indústria de guerra espanyol. Un nou informe ho posa de manifest

Format per un mínim de 136 empreses i amb una facturació anual de prop de 4.000 milions d’euros, el complex militar-industrial espanyol compta amb l’impuls i la protecció de l’Estat, que ha jugat un paper clau en l’increment de les exportacions armamentístiques de la darrera dècada (entre el 2001 i el 2010 van créixer un 388%, segons un treball recent del Centre d’Estudis per la Pau Josep Maria Delàs i Justícia i Pau, vegeu DIRECTA 253). Ara bé, el patrocini governamental no és suficient per garantir el funcionament d’un sector que necessita un altre aliat imprescindible: la banca.

Amagats a través de societats d’intermediació desconegudes o mitjançant complexos fons d’inversió, els vincles entre la indústria de la guerra i el sector financer són prou sòlids, tot i que en la majoria de casos passen desapercebuts a conseqüència de l’opacitat i el secretisme que envolten un sector que, per motius obvis, gaudeix de mala premsa entre bona part de la població. Inversions que són la bomba, un informe que han elaborat els centres d’investigació Delàs i Profundo per a Setem i que es va presentar la setmana passada, revela els negocis entre les principals companyies del complex militar-industrial espanyol i 42 entitats financeres que operen a l’Estat.

El treball conclou que, només de 2007 a 2011, han anat a parar al sector armamentístic un mínim de 1.372 milions d’euros (xifra que s’elevaria a 2.300 milions si tenim en compte la participació de l’empresa pública Societat Espanyola de Participacions Industrials a EADS), “que haguessin pogut ser destinats a donar suport a altres sectors de l’economia amb efectes més positius per a la societat”. El suport de la banca a la indústria militar es canalitza a través de tres vies fonamentals: la concessió de crèdits, l’oferiment de fons inversió i, directament, la presència de l’entitat financera dins l’accionariat de la companyia, tot i que aquest darrer punt sovint s’articula mitjançant societats d’intermediació que dificulten seguir -ne el rastre.

El document, que és la continuació de Negocis bruts, bancs espanyols que financen armes (presentat l’any passat), deixa clar que les entitats que hi apareixen “poden ser considerades corresponsables del negoci armamentístic” estatal dels darrers anys. A l’informe, s’han localitzat 30 empreses de la indústria militar espanyola que han rebut suport de la banca que opera a l’Estat entre el 2007 i el 2011. Les companyies es dediquen a la fabricació de vaixells de guerra, avions de combat, míssils, bombes, blindats, tancs, helicòpters militars i també d’elements de comunicació, sense oblidar les bombes de dispersió, prohibides des de 2008, però, fins aleshores, produïdes per Instalaza, una empresa que va comptar amb l’actual ministre de Defensa, Pedro Morenés, com a conseller.

Silenci dels ‘mass media’

Bankia, el gegant amb peus de fang recentment rescatat per l’Estat i del qual formen part la  valenciana Bancaja i la mataronina Caixa Laietana, és l’entitat que ha participat més en BANKIA REESTRUCTURACIÓNel negoci armamentístic, amb una inversió superior als 300 milions, segons l’informe de Setem. En segona posició, hi ha Liberbank (Cajastur i Caja Extremadura, entre d’altres) amb uns 90 milions, seguida de Santander, Caixabank, BBVA i la també rescatada Catalunya Caixa, que es mouen entre els 30 i els 40 milions. El Banc Sabadell apareix a la vuitena posició d’aquest rànquing amb més de vint milions. La mallorquina Banca March, que té una participació a Indra i diversos fons d’inversió a la mateixa companyia; el Banc Mare Nostrum (BMN), on hi ha Caixa Penedès i Sa Nostra; la Caixa d’Enginyers, que té un fons d’inversió a Santa Bárbara, la principal proveïdora de l’exèrcit espanyol; l’asseguradora Catalana Occidente, amb un fons d’inversió d’1 milió a Indra; EBN Banco de Negocios, on participen Sa Nostra i la CAM, i Inverseguros, on Catalana Occidente té un 10% del capital, són les altres entitats amb capital dels Països Catalans que participen en la indústria militar.

L’informe ha identificat 736,60 milions d’euros concedits en crèdits al complex armamentístic, amb un gran pes de Maxam Corp –un hòlding que, entre altres coses, es dedica a les mines antipersones– i l’esmentada Santa Bárbara; 231,87 milions dipositats en fons d’inversió i més de 1.300 milions en participacions empresarials (a banda de la presència de la SEPI a EADS, destaquen les participacions de Caixabank, sobretot arran de l’adquisició de Banca Cívica). Les xifres, però, no deixen de ser valors mínims, ja que només s’ha pogut accedir a la informació sobre crèdits de nou empreses d’armes i sobre fons d’inversió de tan sols tres.

“Amb algunes excepcions, els mitjans de masses silencien aquests informes, fet que s’explica per la importància de la bancacom a client publicitari”, afirma Jordi Calvo, investigador de Justícia i Pau i redactor de l’informe. En declaracions a la DIRECTA, Calvo conclou que les inversions en aquest sector només desapareixeran “quan deixin de ser rendibles per a les entitats” i quan “hi hagi prou demanda de la societat perquè els surti a compte apostar per inversions ètiques”.

*Article publicat amb el número 276 del setmanari LA DIRECTA, 6 de juny de 2012.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s