Primavera estudiantil al Quebec

Més de 150.000 estudiants estan en vaga des de fa més de 100 dies per rebutjar l’increment de les matrícules universitàries. El Govern respon restringint el dret de manifestació

La crisi financera i econòmica dels darrers anys i la negativa a modificar la política fiscal regressiva seguida des de fa temps ha deixat l’Administració escurada, fins al punt que opta per retallar en serveis tan essencials com l’educació o la sanitat públiques, prenent mesures que perjudiquen clarament la majoria de la població, com ara un desmesurat increment de les matrícules universitàries. La decisió provoca la lògica indignació estudiantil, que es tradueix en vagues, manifestacions multitudinàries i una diversitat d’accions contra els símbols del poder econòmic i polític del país. Lluny d’apaivagar-se, la indignació ciutadana va in crescendo. Els sona la història? Doncs bé, no parlem del que s’està vivint aquests dies a casa nostra, ni de les recents ocupacions dels rectorats de les universitat Politècnica (UPC) o de Girona (UdG), ni tan sols del blindatge policial de l’Autònoma (UAB) amb motiu de les eleccions celebrades el 24 de maig. Ens referim al que passa al Quebec, on milers d’estudiants sumen més de 100 dies de vaga com a mostra de rebuig a l’augment del 75% de les taxes de matriculació universitàries.

Manifestació a Montreal, al 22 de maig

La protesta, la més important que han portat mai a terme els estudiants d’aquest Estat federal del Canadà, ha forçat el Govern a seure a la taula de negociació amb els alumnes i s’ha cobrat, de moment, una víctima il·lustre: Line Beauchamp, ministra d’Educació i viceprimera ministra del Quebec, que va dimitir el passat 14 de maig. Com a contrapartida, l’Executiu quebequès, que encapçala Jean Charest –líder també del Partit Liberal del Quebec (PLQ), en el poder des del 2003–, va aprovar una normativa d’emergència, la coneguda com a Llei 78, que va ser validada per l’Assemblea Nacional el 18 de maig i que posa restriccions serveres al dret de protesta.

L’anunci governamental d’incrementar les matrícules de les universitats públiques dels 2.168 dòlars canadencs anuals actuals (uns 1.690 euros) fins als 3.793 (2.555 euros) progressivament fins al 2017 va desfermar la reacció juvenil. Els estudiants de ciències socials de la Universitat de Laval van ser els primers a declarar-se en vaga el 13 de febrer i, poc després, s’hi van sumar els de la Universitat del Quebec a Mont-real (UQAM). Progressivament, estudiants d’altres centres i alumnes d’institut s’han anat afegint a una aturada que, puntualment, ha reunit uns 300.000 joves, tot i que els que estan en vaga indefinida són, a dia d’avui, uns 155.000. Una votació celebrada als centres va deixar clara la demanda estudiantil: retirada del projecte governamental i congelació de taxes a canvi de retornar a les aules. El 22 de març, quan ja es portaven més de cinc setmanes de protesta, prop de 200.000 persones van manifestar-se pel centre de Mont-real, la ciutat més poblada del Quebec, en el que va ser una clara demostració de força.

Restringint el dret de protesta

La mobilització la lideren les tres principals organitzacions estudiantils del territori: la Federació d’Estudiants Col·legials del Quebec (FECQ), encapçalada per Léo Bureau-Blouin; la Federació d’Estudiants Universitaris (FEUQ), que té com a cara visible Martine Desjardins, i l’Associació per una Solidaritat Sindical Estudiantil (CLASSE), que aplega gairebé la meitat dels vaguistes i compta amb Gabriel Nadeau-Dubois i Jeanne Reynolds com a portaveus. L’argument governamental és que l’increment és imprescindible per proveir de recursos les universitats que, tot sigui dit, tenen les taxes més baixes de tot el Canadà.

La presència del Partit Quebequès, la principal formació opositora amb 51 escons a l’Assemblea Nacional –els liberals en sumen 66–, i d’importants centrals sindicals al costat dels estudiants, que també tenen el suport de nombroses organitzacions de treballadors, va portar l’Executiu a pensar-s’hi i acceptar «discutir», en paraules de Beauchamp, amb els alumnes fins a proposar-los a final d’abril repartir l’encariment en set anys i no en cinc, a banda d’apujar el nombre de beques. L’oferta, però, va ser refusada massivament en votació pels vaguistes, que han protagonitzat accions gairebé diàriament, entre les quals destaquen les ocupacions de l’Assemblea Nacional, del Palau de Congressos de Mont-real, de la torre de la Borsa o del casino de Mont-real.

La repressió policial al moviment ha anat en augment i des de l’inici de l’aturada s’acumulen més de 20 ferits i uns 2.500 detinguts, dels quals gairebé 700 van ser arrestats després de la massiva jornada de mobilitzacions del 22 de maig, en què es complien 100 dies de vaga. Entre 300.000 i 400.000 persones van ocupar els carrers més cèntrics de Mont-real en protesta per l’encariment de les taxes universitàries, però també per rebutjar la Llei 78, una mesura aprovada quatre dies abans i que ha rebut una allau de crítiques. La llei d’emergència, presentada per Michelle Courchesne, la successora de Beauchamp al Ministeri d’Educació –que va dimitir carregant contra els líders estudiantils i esquitxada per uns suposats vincles amb la màfia–, restringeix la llibertat d’assemblea, de protesta i el dret a fer piquets a les universitats i a la resta del Quebec sense l’aprovació policial. Qualsevol protesta de més de 50 persones ha de ser comunicada amb diverses hores d’antelació a la policia, i estableix que les mobilitzacions «il·legals» poden ser penades amb multes que van dels 5.000 als 125.000 dòlars canadencs. Emulant els desitjos de Felip Puig, manifestar-se amb la cara tapada queda prohibit. En paraules de l’analista de The Guardian Martin Lukacs, «el Govern ha decidit esclafar el moviment estudiantil per la força».

Mentre que el Govern la justifica per la necessitat de retornar «la calma» a la societat quebequesa, sense esmentar les pressions de la Cambra de Comerç local, que amb l’arribada de la temporada turística no vol que continuïn les accions als carrers, l’Associació Canadenca de Professors Universitaris o la Comissió Quebequesa de Drets Humans han carregat contra la normativa. «Estic atordit. No em puc creure que un Govern democràtic pugui adoptar una llei com aquesta», va declarar quan es va aprovar Louis Masson, professor de dret a la Universitat de Laval. Javier Zuñiga, portaveu d’Amnistia Internacional al Canadà, va manifestar a través d’un comunicat que la Llei 78 «és una ofensa a llibertats bàsiques que va molt més enllà del que és permissible sota les lleis de drets humans provincials, nacionals o internacionals».

Noves negociacions

La perllongada vaga de més de 150.000 estudiants ha acabat provocant la suspensió del semestre universitari, que es reprendrà a l’agost. Aquest fet, segons Martine Desjardins (FEUQ), col·loca la pressió damunt de l’Executiu, conscient que, amb l’arribada de l’estiu i sense la necessitat d’estar pendents del curs, els universitaris poden intensificar la pressió al carrer, i explica l’obertura d’una nova tanda de negociacions, en què els estudiants demanen la congelació de les matrícules i la revocació de la Llei 78. L’oficialista Partit Liberal necessita evitar que continuï indefinidament la històrica mobilització, un dels motius que expliquen el seu retrocés en les enquestes –que el situen entre dos i quatre punts per sota del Partit Quebequès–, juntament amb els escàndols de corrupció i els presumptes vincles entre membres del Govern, grans empresaris i el crim organitzat, extrem que va portar Charest a obrir una investigació pública, coneguda com a Comissió Charbonneau, després de mesos de fer l’orni amb l’escàndol.

La bola de neu no deixa de fer-se gran. Tal com subratllava un article recent del diari The Globe and Mail, el que va començar com una protesta per l’encariment de les taxes universitàries s’ha transformat en una «qüestió més profunda» en posar damunt la taula els drets de la societat (com ara el dret a l’educació gratuïta) i la voluntat governamental de restringir-ne amb l’argument que és necessari per liquidar les protestes, adoptant un estil autoritari. Els mitjans internacionals ja han posat l’ull en la batejada com a Primavera d’Auró, i els quadrats vermells, que s’han convertit en el símbol de la defensa de llibertats fonamentals com el dret a reunió i manifestació, són cada cop més visibles a Mont-real.

*Article publicat amb el número 1.066 del setmanari EL TRIANGLE, 1 de juny de 2012. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s