Canvi d’era fulminant a Malawi

El país del sud de l’Àfrica estrena presidenta després de la mort per un atac de cor del fins ara cap d’Estat, que apostava perquè el seu germà li succeís en el càrrec

Malawi s’ha convertit en el primer país del sud de l’Àfrica a tenir una dona com a primera autoritat, tot i que no ha estat conseqüència d’un procés electoral. Joyce Banda, la líder del Partit Popular (PP), és la presidenta d’aquest Estat del sud-est del continent des del dissabte 7 d’abril, el dia que es va confirmar oficialment la mort del seu predecessor, Bingu wa Mutharika, encara que el decés s’havia produït dos dies abans a causa d’un atac de cor. Mutharika, un antic economista del Banc Mundial de 78 anys, ha desaparegut quan es trobava al centre de les crítiques de l’oposició i dels països occidentals amb més interessos a Malawi (el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units) com a conseqüència de la greu crisi política i econòmica que viu la nació. La seva mort obrirà un període d’una certa estabilitat, de manera que Banda gaudirà d’una treva política que li ha de servir per redreçar les relacions amb els països donants –el 40% del pressupost depèn d’aportacions internacionals– i, sobretot, per prendre decisions que li permetin rebaixar la tensió existent.

L’analista britànic Keith Somerville, editor del portal Africa – News and Analysis, ha detallat els intents de l’entorn de Mutharika per evitar l’entronització de Joyce Banda. I és que

Joyce Banda

Joyce Banda

aquesta, malgrat ser la vicepresidenta de Malawi i, per tant, segons la Constitució del 1995, la persona que havia de succeir al cap d’Estat i de Govern en cas de mort, estava enfrontada a Mutharika des de feia més d’un any, quan va ser expulsada del fins fa alguns dies oficialista Partit Democràtic Progressista (PDP) i ella va optar per crear la seva pròpia formació. Mutharika, però, no va poder rellevar-la com a vicepresidenta. Posteriorment, va designar el seu germà Peter, ministre d’Afers Estrangers, com a delfí i candidat del PDP per a les eleccions del 2014.

Els moviments, però, no van reeixir i Banda va rebre el suport dels opositors Front Democràtic Unit i Partit del Congrés de Malawi. A més a més, els darrers dies s’ha confirmat el transvasament de diputats del PDP cap a la formació de la presidenta. De 62 anys i històrica defensora dels drets de les dones, Banda té molts seguidors a les àrees rurals del país, i això és el que va portar Mutharika a aliar-s’hi de cara a les eleccions del 2009. De moment, i per desmarcar-se de l’excap d’Estat, ja ha destituït el cap de la policia, Peter Mukhito, molt criticat per la repressió de les protestes de l’estiu passat, que van acabar amb la mort d’almenys 19 persones.

Escalada de protestes

Després de setmanes de mobilitzacions per la pèssima situació econòmica –amb escassetat de combustible, una inflació creixent i el 75% de la població vivint amb menys de dos dòlars el dia–, el 19 de juliol de l’any passat el Govern va prohibir a les organitzacions de la societat civil continuar les protestes. L’endemà, però, una vuitantena de grups van sortir al carrer contra Mutharika, en una sagnant jornada que va acabar amb les 19 víctimes mortals esmentades. La situació es va anar deteriorant, amb crítiques creixents a l’autoritarisme del president, a les violacions dels drets humans i de les llibertats democràtiques del seu Executiu i al col·lapse de l’economia del país.

Londres va tallar l’ajuda a Malawi –del qual era el principal donant– després de l’expulsió del seu màxim representant del país, que havia criticat el creixent autoritarisme de Mutharika, camí que van seguir altres països i també el Fons Monetari Internacional (FMI). La resposta del president va ser augmentar la repressió amb la detenció de diversos opositors les darreres setmanes –un dels quals, Atupele Muluzi, és fill de l’anterior cap d’Estat, Bakili Muluzi, i probable candidat a les eleccions del 2014– i restringir la llibertat de premsa, amb sancions als periodistes que el critiquessin.

Un atac de cor fulminant, però, ha canviat radicalment l’escenari a Malawi, com a mínim en l’àmbit polític, i n’ha rebaixat la tensió social. L’elevat índex de prevalença del VIH i la pobresa que afecta gran part dels 15 milions d’habitants d’aquesta antiga colònia britànica –fins al 1964 anomenada Nyasalàndia– són alguns dels grans reptes de Banda. El temps dirà si es resolen. El que ja és segur és que després de la dictadura de tres dècades de Hastings Kamuzu Banda i de les presidències de Bakili Muluzi  (10 anys) i Bingu wa Mutharika (vuit) ha arribat l’era de Joyce Banda.

*Article publicat amb el número 1059 de la revista EL TRIANGLE, 13 d’abril de 2012. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s