El tancament de rotatius dibuixa un escenari amb menys pluralitat informativa

Acomiadaments massius i tancaments de capçaleres marquen un sector que ha traït la seva funció original per dedicar-se a altres coses

La davallada publicitària, la caiguda de les subvencions i subscripcions institucionals, unes vendes –en general- cada vegada més minses i una progressiva pèrdua de prestigi han deixat els mitjans del país en la situació més complicada que es recorda. Des del 2008, el nombre de periodistes a l’atur als Països Catalans s’ha triplicat i actualment s’apropa als 2.200, gairebé el doble que a finals del 2010, segons les dades de l’Informe Anual de la Profesión Periodística, elaborat per l’Asociación de la Prensa de Madrid i que no inclou les acomiadades des de l’octubre passat. Tot i que tothom està rebent, inclosos els mitjans públics, el sector més colpejat és la premsa en paper, que suma més de 700 professionals sense feina, bona part de les quals (424) treballaven al Grup Zeta –sobretot a El Periódico-, Hermes Comunicacions (més de 140), l’editora d’El Punt Avui, o al Grup Godó (125), concretament a La Vanguardia.

Encara que cada cas presenta algunes particularitats, el secretari d’Organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), Quico Ràfols, apunta en declaracions a La Directa que moltes empreses “han perdut la informació com a element referencial i s’han dedicat altres coses”, fet que s’accentua en la premsa de paper on es “viu amb més intensitat la pèrdua de l’aposta per la informació”. D’aquesta manera, el lector s’ha trobat amb productes “que no li interessen, perquè no són fiables o creïbles”, en paraules de Ràfols. La casuística varia des de diaris que formen part d’un gran hòlding de comunicació en el que no són, ni de bon tros, l’element més important de negoci –casos d’ADN o Público-, fins als que són el buc insígnia de grups molt més petits, com el mateix El Punt Avui o el lleidatà La Mañana.

El desembre es confirmava el tancament del diari gratuït ADN, pertanyent al Grup Planeta, controlat per la família Lara. El factòtum del hòlding, José Manuel Lara, no va acabar d’apostar per un producte que, tot i tenir un nivell de qualitat probablement superior, mai va arribar a tenir la difusió dels seus competidors directes,20 Minutos Qué!. La decisió de Planeta va deixar 60 persones sense feina. Desenes d’editorials de llibres, cadenes de televisió –com Antena 3-, revistes o llibreries són àrees de negoci més importants per un grup que, malgrat que també controla La Razón, no té precisament en la premsa diària una pota bàsica del seu negoci.

Mediapro, a través de la seva filial Mediapubli, és l’editora del diari Público, que des que va aparèixer el 2007 ha patit diverses retallades de plantilla. El rotatiu del conglomerat encapçalat per Jaume Roures es troba actualment en concurs de creditors, l’antiga suspensió de pagaments, i si no capta nou milions d’euros en les properes setmanes desapareixerà. Com passava en el cas d’ADN i Planeta, Público – tot i la importància estratègica- no és la principal via d’ingressos de Mediapro, molt més abocada al negoci audiovisual. La crisi està colpejant tot el grup, però Roures, com Lara, prefereix deixar caure el diari abans que les altres potes del grup.

Pagar-se a si mateix

Hermes Comunicacions, l’empresa editora d’El Punt Avui, acaba de pactar un nova retallada de plantilla, aquest cop a través d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) forçós, el primer en la història del grup. L’acord, que en tancar aquesta edició encara no s’havia definitiu signat, suposarà l’acomiadament de 49 treballadores, 41 corresponents a El Punt i 8 de l’antic Avui. A més a més, les antigues treballadores de l’Avui que quedin veuran la seva nòmina rebaixada entre un 30% i un 40% per tal d’equiparar-los la retribució amb la de les professionals d’El Punt. En cinc anys, Hermes haurà passat de mig miler de treballadores a 250, tot i l’adquisició, a finals de 2009, de l’Avui, bàsicament a través de diversos processos de baixes incentivades.

Fonts de la plantilla consultades per La Directa, admeten que la nova tisorada afectarà la qualitat del diari. “Els propietaris volen la millor qualitat al mínim cost, però tots estan apostant per retallar la despesa, en comptes de buscar fórmules per augmentar els ingressos”, comenten les fonts, per afegir que el rotatiu necessitaria una injecció de capital per rellançar-se. En aquest sentit, l’entrada d’un nou inversor sembla complicada atès que l’actual màxim accionista, Joan Bosch i Roura, no té intenció de vendre un mitjà que li garanteix una influència important, sobretot a les comarques gironines.

Vinculat a la indústria càrnia, Bosch és un dels blancs de les crítiques de les treballadores del grup, que s’estan mobilitzant a les xarxes socials a través de la plataforma Salvem El Punt Avui. Entre d’altres aspectes, denuncien que cada mes es paguen 25.000 euros de lloguer per ser a l’edifici modernista de La Farinera, la seu gironina d’Hermes, malgrat que l’immoble és propietat del mateix Joan Bosch, que mentrestant va aprimant l’estructura d’un rotatiu que ha tingut problemes per pagar la nòmina de desembre de les treballadores.

El panorama és encara més fosc pel Grup Dalmau Multimèdia. Els germans Dalmau ja van ser els encarregats de liquidar El Diari de Barcelona en la seva darrera etapa –a principis dels anys noranta- i ara tot apunta que sumaran el tancament deLa Mañana, el seu primer rotatiu, a banda de la televisió homònima i l’empresa d’arts gràfiques on van començar a bastir el seu imperi i d’on, històricament, provenien el gruix d’ingressos. Si el març no han trobat cap comprador, el grup s’encaminaria, probablement, a la dissolució. De moment, el diari lleidatà ja ha acomiadat nou treballadors, entre els que hi ha el director, acumula impagaments de nòmines d’unes empleades que, segons denuncien, reben part de la retribució en negre, en un clar exemple de gestió no precisament modèlica.

Tot plegat ens aboca a un panorama en què, probablement, només quedaran tres o quatre grans diaris, amb la pèrdua de pluralitat que això suposa. Segons Quico Ràfols, però, els propis periodistes també han de fer autocrítica perquè ells mateixos, ja sigui per “comoditat o precarietat”, han oblidat que “la informació és el més important”.

*Article publicat al setmanari LA DIRECTA número 157, 18 de gener de 2012. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s