La troballa i posterior destrucció d’unes restes notables en les obres de l’AVE indigna els veïns i obre un debat al voltant de la necessitat de conservar el patrimoni
Cinc o sis segles d’ús. 1.600 anys d’abandonament i oblit. I quatre mesos d’una reaparició que acaba el 4 de novembre com a conseqüència de les obres vinculades a l’estació de l’AVE de la Sagrera. De manera molt esquemàtica, així podria resumir-se la història de la vil·la romana que va trobar-se en aquest barri el proppassat juliol i que ha generat polèmica entre veïns, experts i l’Ajuntament de Barcelona. La vil·la, que va aparèixer al costat del pont del Treball Digne, és la més notable que s’ha trobat fins ara al pla de Barcelona, però en paraules del regidor de Cultura, Jaume Ciurana, no tenia prou valor patrimonial per justificar-ne la preservació. Josep Pujades, arqueòleg del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) afegeix que la vil·la “no tenia estructures visibles amb prou entitat per demanar-ne la conservació”. “Entenem que el MUHBA no és un organisme autònom, però podia haver pressionat més perquè es conservessin les restes”, lamenta l’historiador Pau Vinyes, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.
La vil·la romana tenia uns 1.100 metres de superfície, es va construir en l’època de l’Alt Imperi romà i es va desocupar entre els segles IV i V dC i durant la seva existència va combinar els usos residencials amb els agropecuaris. Al pla de Barcelona, situat entre les ciutats de Barcino i Baetulo (Badalona), van proliferar aquest tipus d’edificacions, tot i que el que dóna importància a la troballa a la Sagrera és la seva extensió. “No eren unes restes excepcionals, però sí que tenien un gran valor patrimonial per l’entorn on s’ubiquen”, exposa Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). I precisament per aquest motiu van aparèixer veus, com la de l’Associació de Veïns de la Sagrera, que en van reclamar la conservació, com s’ha fet en altres casos similars, sobretot a Ciutat Vella.
Periodista Itinerant 