Reclosos per evitar l’expulsió de casa seva

Dos parlamentaris de Hamàs i un exministre, escollits després de les eleccions del 2006, fa més d’un any que viuen a la seu de la Creu Roja a Jerusalem per esquivar la deportació per part de les autoritats israelianes, que els van retirar el permís de residència. La seva situació il·lustra els problemes dels palestins a la ciutat

Tres anys i mig a la presó. Tot just un mes en llibertat i, posteriorment, més d’un any tancats a la seu de la Creu Roja de Jerusalem, conscients que si surten seran arrestats i deportats de la seva ciutat. Aquest és, a grans trets, el cost que estan pagant els dirigents de Hamàs escollits diputats per la circumscripció de Jerusalem Est en les eleccions legislatives palestines del 2006. “La comunitat internacional ens va demanar democràcia, però després Israel ens ha castigat pels resultats d’uns comicis democràtics i la resta del món es manté en silenci”, denuncia Mohammad Totah, un dels membres del moviment islamista que des de l’1 de juliol de 2010 viu al quarter de la Creu Roja, situat al barri de Sheikh Jarrah, juntament amb Ahmad Attoun i Khaled Abu-Arafeh, antic ministre palestí per assumptes de Jerusalem. El quart parlamentari afectat, Mohammad Abu Tier, en canvi, es troba empresonat des del 30 de juny de l’any passat i es nega a signar l’ordre d’extradició que li permetria quedar en llibertat però, per altra banda, legitimaria la decisió israeliana.

Les eleccions palestines de fa cinc anys van comportar la victòria de Hamàs, que va obtenir 74 dels 132 escons del legislatiu. Els resultats, inesperats per la comunitat internacional i molt mal vistos per Israel, suposaven l’arribada del moviment islamista al poder, en detriment d’Al-Fatah, la històrica formació de Iasser Arafat i Mahmud Abbas, l’encara president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP). Poc després de la constitució de l’executiu, van començar les maniobres de desestabilització del nou Govern. Així, el 29 de juny de 2006, les autoritats israelianes van detenir al voltant de 60 diputats i ministres, que van ser castigats per la justícia hebrea a penes d’entre tres i quatre anys de presó, que van complir integrament.

Després de quedar en llibertat, els quatre dirigents de Hamàs de Jerusalem Est van veure com Israel els confiscava el permís de residència i la targeta d’identificació, donant-los un mes de termini per abandonar la ciutat o, en cas contrari, serien arrestats i acabarien deportats –probablement a Cisjordània. Els àrabs que viuen a Jerusalem Est, territori que Israel es va annexionar però que és considerat Palestina segons la llei internacional i les resolucions de l’ONU, no gaudeixen de la condició de ciutadans israelians, sinó que simplement són residents a la ciutat, categoria que poden perdre –i, per tant, veure’s obligats a deixar la ciutat- per diversos motius a discreció de l’autoritat ocupant.

Deslleialtat a Israel

Khaled Abu Arafeh

Khaled Abu Arafeh

“L’única raó de la nostra persecució és haver estat escollits diputats per Hamàs”, afirma Totah. L’argument oficial per retirar-los el permís de residència de la ciutat on han nascut i viscut sempre, però, és la seva “deslleialtat” cap a Israel. En aquest sentit, el parlamentari recalca que les autoritats hebrees havien donat el vistiplau a què els palestins de Jerusalem Est participessin a les eleccions del 2006 –tot i que només van poder votar per correu- i poguessin ser escollits. L’acord, però, no va ser respectat.

Mohammad Abu Tier va ser detingut a prop de casa seva el 30 de juny i des d’aleshores resta empresonat. Els altres tres, l’exministre Abu-Arafeh, Totah i Attoun, van optar per dirigir-se a la seu de la Creu Roja el matí de l’1 de juliol –el dia que expirava el termini que Israel els havia donat per deixar la ciutat- amb l’objectiu de rebre asil polític i evitar l’expulsió. La legislació internacional blinda l’espai i ni la policia ni l’exèrcit hebreu poden assaltar-lo i detenir-hi els dirigents de Hamàs. Tot i això, no és estrany trobar-se amb patrulles en les proximitats de la seu de l’organització sanitària. Des d’aquell dia, els tres membres de l’organització islamista viuen aquí, sense sortir a l’exterior, malgrat que saben que no són a una presó i que deixar l’immoble no deixa de ser una decisió personal.

Reunió del Consell de Seguretat

La reconciliació entre al-Fatah i Hamàs, segellada el proppassat 5 de maig al Caire, hauria de suposar la celebració d’eleccions palestines en els propers mesos. A més a més, també significarà l’alliberament dels presoners polítics de Cisjordània –fins ara sota control d’al-Fatah-i dels de Gaza –governada en els darrers quatre anys pel moviment islamista. “Nosaltres respectem els drets humans i la democràcia, però és molt complicat animar la gent a prendre part en les eleccions si no tenim la certesa que la comunitat internacional respecti després els resultats”, explica el Totah, encara escèptic després dels canvis de fa uns mesos. Tot i el pregonat respecte als drets humans, el dirigent islamista –antic professor universitari i amb un bon nivell d’anglès- no té inconvenient en mostrar un tracte diferenciat en funció del sexe: es nega a encaixar la mà a la dona que acompanya el periodista i tampoc li dirigirà la mirada durant l’entrevista.

Mohammad Totah

Mohammad Totah

“Arreu del món, els parlamentaris tenen impunitat. Per què aquí no en tenim?”, es pregunta el diputat, que es mostra crític amb el paper que ha jugat l’ANP fins ara per resoldre el seu cas. Explica que el president, Mahmud Abbas, els ha assegurat que a través de contactes amb Israel i els Estats Units intenta que recuperin la llibertat, però no està convençut que sigui cert, mentre que es mostra molt dur amb Salam Fayyad, el primer ministre. “No li preocupa gens el nostre cas. Però com pot ser que amb només dos diputats al Consell Legislatiu, està governant Palestina. Això és democràcia?”. Els parlamentaris reclosos demanen una trobada del Consell de Seguretat de l’ONU que tracti el seu cas, al·legant que una resolució de l’organització multilateral evita la “deportació o el trasllat” dels palestins de Jerusalem Est.

La situació de Jerusalem Est

“Un dels principals objectius de l’ocupació israeliana és buidar Jerusalem de palestins. Per això la nostra deportació seria tan greu i per aquest mateix motiu no podem acceptar marxar a Cisjordània, sinó que hem de mantenir la nostra lluita”, clama el polític de Hamàs. Quan Israel es va annexar la part oriental de la ciutat el 1967, la proporció de jueus i palestins a Jerusalem era de 72 a 28. Els àrabs tenen un creixement demogràfic més elevat i, segons denuncien els palestins i organitzacions de drets humans com Hamoked, el Govern hebreu pretén, com a mínim, mantenir aquesta proporció. Per fer-ho, no ha tingut cap problema a tolerar, i a impulsar en alguns casos, els assentaments de colons a Jerusalem Est.

Aquests projectes són sempre polèmics i darrerament estan topant amb una forta resistència en barris com Silwan i, sobretot, Sheikh Jarrah. En aquest darrer espai va aparèixer fa més d’un any un moviment de solidaritat, format bàsicament per jueus israelians, que celebra una manifestació cada divendres per denunciar els plans d’expulsió de gairebé 30 famílies palestines per deixar pas a un assentament. “Nosaltres volem que tothom que visqui aquí tingui els mateixos drets civils, no sigui expulsat ni disparat. Els assentaments a Jerusalem Est no fan altra cosa que retallar drets als palestins”, lamenta Dorit, activista de Sheikh Jarrah Solidarity.

Si viuen set anys fora de la ciutat, els palestins perden la seva condició de residents a Jerusalem i, per tant, han de marxar. Amb aquest mètode, prop de 5.000 persones han estat expulsades, segons dades de Hamoked. A més a més, les inversions públiques es concentren a la part oest de la ciutat, deixant els barris àrabs gairebé sense serveis tan bàsics com la recollida d’escombraries, tot i que els seus residents paguen impostos. “Nosaltres seguirem aquí fins que no recuperem els nostres drets perquè representem la nostra gent i utilitzarem totes les eines que ens permet la llei internacional per mantenir la lluita contra l’ocupació”, conclou, amb el rostre cansat, Mohammad Totah.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s