El reconeixement de l’ONU provoca pànic a Israel

L’hora del reconeixement internacional de l’Estat palestí s’apropa. El calendari marca que Mahmoud Abbas, el president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), s’adreçarà a l’Assemblea General de les Nacions Unides el proper divendres, 23 de setembre. Recentment va confirmar que sol·licitarà un reconeixement total, per tal que l’Estat palestí, basat en les fronteres prèvies a la Guerra de juny del 1967, es converteixi en el 194è membre de les Nacions Unides.

Aquesta opció, però, no pot prosperar davant l’anunci dels Estats Units de vetar la iniciativa al Consell de Seguretat de l’organització internacional, de manera que el discurs s’interpreta com un gest per deixar clar que les pressions diplomàtiques, tant dels Estats Units com d’Israel i la Unió Europea, no aturaran l’objectiu palestí d’assolir un suport unànime. I és que tant Washington, com algunes de les principals capitals del Vell Continent, com Berlín, Londres o París, segueixen defensant la represa de les negociacions bilaterals entre hebreus i palestins com a única via vàlida per trobar una solució al conflicte i miren amb escepticisme, si no directament amb rebuig, el fet que Abbas opti per anar a l’ONU. La iniciativa, però, ja no té marxa enrere, malgrat les amenaces proferides pels espantats dirigents israelians.

Perquè un estat es converteixi en membre de ple dret de les Nacions Unides necessita rebre el vistiplau de nou dels 15 membres del Consell de Seguretat –i evitar el veto de qualsevol dels cinc membres permanents- i, posteriorment, sumar l’aval de dues terceres parts de l’Assemblea General. Confirmat que acudiran al Consell de Seguretat, on s’observarà una possible solitud nord-americana, l’alternativa passarà per anar després a l’Assemblea General sol·licitant simplement el rang d’Estat observador. Segons la premsa local, uns 140 estats votaran a favor del reconeixement palestí, un fet que segons fonts diplomàtiques comportaria la retirada de l’ajuda nord-americana a l’ANP, uns 450 milions de dòlars anuals (el 10% del pressupost).

El nerviosisme dels colons

Què canviarà si Palestina es converteix en un Estat, encara que només sigui com a observador, de l’ONU? D’entrada, i sobre el terreny, poca cosa. Tothom té assumit que l’ocupació continuarà, que els assentaments jueus –on viuen més de 500.000 persones entre Cisjordània i Jerusalem Est- no seran desmantellats i que les violacions dels drets humans per part israeliana seguiran sent constants. Ara bé, Palestina podrà sol·licitar l’ingrés a agències i convencions de les Nacions Unides, com ara la Unesco o, i més important, el Tribunal Internacional de Justícia. Això obriria la porta a denunciar Israel per crims de guerra per la construcció d’assentaments en territori palestí, fet que viola la legalitat internacional, segons subratlla l’organització de drets humans al-Haq. Els colons, de la seva banda, podrien ser portats davant del Tribunal Penal Internacional, fet que podria provocar la seva detenció si surten de l’Estat hebreu.

Aquest panorama és el que està creant pànic entre els dirigents israelians, conscients que estan perdent la batalla diplomàtica i que la represa de les negociacions de pau –al cap i a la fi l’objectiu d’Abbas, que amb el reconeixement busca tenir una posició més forta- no és una opció creïble tenint en compte la negativa de l’executiu de Netanyahu de congelar la construcció de nous habitatges, precisament, als assentaments. Avigdor Lieberman, l’ultradretà ministre d’Exteriors hebreu i colon, ha parlat de “greus conseqüències” si els dirigents palestins no aturen la iniciativa, mentre que des de Tel Aviv ja s’adverteix que els Acords d’Oslo seran paper mullat si l’ONU consuma el reconeixement.

Diplomàtics estrangers citats per la premsa israeliana i nord-americana, adverteixen d’una possible escalada de violència a la zona en funció de com acabi tot plegat, però mentre que Abbas i les autoritats palestines ja han avisat que no volen manifestacions en punts conflictius –com ara a prop dels assentaments o en els punts de control més conflictius-, l’exèrcit israelià s’ha dedicat a entrenar i armar els colons amb gasos lacrimògens i altres armes no letals per “aturar” les hipotètiques marxes palestines.

L’aposta de l’ANP i de l’OAP, però, no genera precisament unanimitat als territoris ocupats. Hamàs, sense anar més lluny, no la boicoteja, però tampoc li dóna suport, la mateixa posició que han adoptat diverses formacions d’esquerra. Jamal Juma, coordinador de la campanya Stop The Wall, critica la manca de transparència i l’opacitat dels dirigents palestins. I els defensors de l’anomenada solució d’un estat, on visquin en igualtat de drets jueus i palestins, tampoc la veuen amb bons ulls i temen que només serveixi per augmentar la repressió hebrea a Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i, fins i tot, als barris i ciutats àrabs d’Israel.

*Article publicat al número 1.029 del setmanari El Triangle

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s