Arriba la calma (tensa)

Després de quatre dies de molta tensió a la zona, sembla que s’han acabat els atacs aeris israelians sobre la franja de Gaza i el llançament de coets des d’aquest territori a les ciutats hebrees del sud, com Ashdood o Bersheva. Hamàs, l’organització islamista que governa la franja, ha aconseguit imposar un alto-el-foc, la condició fixada per Tel Aviv per aturar els letals bombardejos que han costat la vida a uns quinze palestins, a banda de deixar-ne ferits al voltant d’una cinquantena. La treva s’ha assolit gràcies a la mediació d’Egipte, el país que ha viscut la pitjor crisi diplomàtica amb Israel en les darreres tres dècades a causa de l’assassinat –per part de les tropes hebrees- de tres policies àrabs desplegats al nord del Sinaí, el territori per on un grup d’homes armats va infiltrar-se dijous al sud de l’Estat jueu i va matar-ne vuit ciutadans en una onada d’atacs coordinats, el fet que va marcar l’inici de l’escalada de violència a l’àrea.

Un cop més, s’ha demostrat que la represàlia israeliana és temible. Mentre que els coets palestins han causat ferides greus a alguns ciutadans hebreus i n’han matat a un, els bombardejos sobre Gaza han estat molt més letals. Més enllà de les víctimes, també s’han destruït diverses instal·lacions vinculades a Hamàs,  malgrat que el grup només s’ha atribuït la responsabilitat del llançament de pocs míssils, ja que la majoria haurien estat disparats pels Comitès de Resistència Popular –a qui Tel Aviv va atorgar la responsabilitat de l’assalt de dijous i va decapitar-ne la cúpula poc després- i per la facció armada de la Jihad Islàmica.

Casa destrossada a Gaza.

Casa destrossada a Gaza.

El govern israelià, encapçalat per Benjamin Netanyahu, ha actuat amb rapidesa, però hi ha cert consens que no ho ha fet d’una forma tan devastadora com en el passat. Malgrat els bombardejos –i la detenció diumenge a la matinada de més de 100 persones vinculades a Hamàs a Hebron i a la regió de Betlem-, la crisi amb Egipte els ha obligat a modificar el seu comportament i a ignorar les veus internes que apostaven per llançar sense complexos la segona part de l’operació Plom Fos (1.400 palestins morts a Gaza el gener de 2009).

Egipte ha canviat

Caigut l’estret aliat Mubàrak –que no va tenir cap inconvenient a tancar el pas fronterer de Rafah als palestins, escanyant el setge imposat per Tel Aviv-, el qüestionat govern de transició d’Essam Xaraf i la Junta Militar del mariscal Tantawi –qui realment té el poder- han entès que si volen apropar-se al que demana el poble egipci han de condemnar amb més duresa Israel i defensar els seus germans palestins. Les relacions de poder a la zona han canviat i per no acabar de trencar relacions amb el Caire, Netanyahu ha hagut de posar el fre. Al seu executiu, però, tant el ministre d’Exterior, l’ultradretà Avigdor Lieberman, com el viceprimer ministre, Silvan Shalom, demanaven més contundència.

L’arribada de la calma –sempre tensa en aquestes terres on visc-, no amaga que s’han d’aclarir moltes de les coses que han passat aquests dies, sobretot dijous. Immediatament després de l’atac a la zona d’Eilat –la horrible ciutat de vacances que fa frontera amb Egipte i Jordània-, el ministre de Defensa hebreu, Ehud Barak, va assegurar que l’origen calia buscar-lo a Gaza i poques hores després una bomba matava cinc líders –i el fill de dos anys d’un d’ells- dels Comitès de Resistència Popular. No hi havia hagut marge per portar a terme una investigació creïble i, l’endemà, el grup armat va negar estar-hi al darrere.

Origen a Gaza?

La identitat dels set assaltants abatuts dijous encara no s’ha donat a conèixer, però alguns mitjans, com The Media Line, ja han publicat extensos articles que demostrarien que beduïns egipcis hi haurien participat, probablement al costat de palestins de Gaza que faria temps que estarien establerts al Sinaí, una zona que escapa del control del Caire. Un altre article, en aquest cas del londinenc The Independent, també qüestiona la veracitat de la versió difosa per Tel Aviv i apunta que la intenció de tot plegat era obligar el govern egipci a demostrar que no respondria a una agressió israeliana a Palestina amb la passivitat que ho feia el dictador Mubàrak. Si això és cert, queda clar que l’objectiu s’ha aconseguit. D’altra banda, però, en els cercles de poder occidentals, un altre cop es vincula part del poble palestí amb el terrorisme i aquest fet no crec que els ajudi a veure reconegut el seu Estat el setembre a l’Assemblea General de l’ONU.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s