Setembre i les pors dels palestins del 48

Els àrabs que resideixen a Israel veuen amb una barreja d’esperança i temor el possible reconeixement d’un estat palestí. D’una banda subratllen que serviria per acabar amb l’ocupació, però de l’altra, creuen que s’utilitzaria per discriminar-los encara més dins de l’estat jueu i per intentar expulsar-los de les seves terres 

Setembre i, per tant, el possible reconeixement de l’Estat palestí per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, s’acosta. Des de fa mesos, la maquinària diplomàtica israeliana treballa per evitar aquest desenllaç i tot apunta que comptarà amb l’ajuda del govern dels Estats Units, que aposta per vetar la proposta al Consell de Seguretat de l’ONU. Paral·lelament, els representants palestins intenten recollir el màxim nombre de suports, ja que en principi Mahmud Abbas, president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), i Salam Fayyad, primer ministre, volen arribar com sigui a la votació a l’Assemblea, on tenen gairebé garantida una còmoda majoria.    

Pocs creuen que l’hipotètic reconeixement de l’ONU signifiqui la fi de l’ocupació i la creació d’un Estat palestí realment sobirà, però l’ANP considera que, almenys, podria obligar Israel a moure fitxa al veure’s pressionat internacionalment per implementar l’anomenada solució dels estats. El naixement d’un Estat palestí real, que hauria d’abastar Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est, podria deixar en una posició incòmoda els palestins que compten amb passaport israelià. 

El barri palestí de Haifa

El barri palestí de Haifa

Són més de 1,3 milions de persones i representen al voltant del 20% de la població de l’estat hebreu. Constitueixen la minoria més nombrosa i important d’Israel i estan legalment discriminats pel simple fet de no ser jueus. “Ens definim com a part del poble palestí i patim una gran discriminació com a resultat d’això i de ser la població indígena d’aquesta terra. Israel ens veu com l’enemic “, afirma Mohammad Zeidan, director general de l’Associació Àrab pels Drets Humans, amb seu a Natzaret.

Temor a la deportació
Els palestins del 48 -com se’ls coneix- tenen la sensació que són els grans oblidats en el procés que podria concloure amb la creació d’un nou estat. “El gran dubte és que passaria amb nosaltres. Els israelians ens ignoren i l’Autoritat Palestina no té en compte la nostra opinió. Des dels dos costats ens veuen com un problema “, lamenta Rania Laham, sotsdirectora del Mossawa Center de Haifa, dedicat a la defensa dels ciutadans àrabs d’Israel.

El gran temor de Laham, compartit per Mohammad Zeidan, és que un estat palestí s’utilitzi des de l’estat jueu per intentar transferir allà part de la població àrab d’Israel. De fet, diverses veus de la dreta israeliana defensen aquesta opció com a resposta a una Palestina independent. Els habitants del Triangle -la regió fronterera amb la Línia Verda i que compta amb Umm al-Fahm i Taibeh com a principals poblacions- serien els grans candidats a ser deportats, en un moviment que també buscaria reduir els ciutadans no jueus d’Israel. 

“Tenir un estat palestí seria positiu perquè significaria la fi de l’ocupació, però d’altra banda també seria problemàtic, perquè no sabem si seria un estat viable. En tot cas, una solució sense tenir-nos en compte a nosaltres, als palestins israelians, no seria una solució real “, analitza Nadem Nashef, coordinador de l’Associació Baladna per a la Joventut Àrab, situada a Haifa. Mohammad Zeidan reconeix que la majoria dels partits àrabs d’Israel, com Balad o la Llista Àrab Unida, defensen la solució dels dos estats. “Creuen que la nostra lluita és aconseguir els nostre drets com a minoria dins d’Israel”, apunta el director de l’Associació Àrab pels Drets Humans.

Minoria compromesa amb un únic estat
Al costat d’aquesta opció majoritària, en cercles activistes i intel·lectuals hi ha una minoria compromesa amb l’opció d’un únic estat que ocupi tot la superfície de la Palestina històrica amb igualtat de drets per a tots els ciutadans. “Per mi, aquesta és la solució més justa i democràtica. Respectar a tothom, sense discriminació ni fer fora ningú de casa “, apunta Nadem Nashef, qui afegeix que no tindria cap problema amb el fet que ciutadans jueus resideixin a Cisjordània en aquest hipotètic únic estat, sempre que els palestins de Haifa, Acre o Jaffa poguessin continuar vivint en els seus llocs d’origen.

Ni Nashef, ni Zeidan ni Rania Laham creuen que el que passi al setembre serveixi per acabar amb l’ocupació i estan convençuts que, en tot cas, no resoldrà els greus problemes que pateixen els palestins israelians. “Palestina és massa feble en el joc de poders i l’única opció que tenim és que hi hagi una enorme pressió internacional sobre Israel. Però això no passarà “, comenta Nadeem Nashef. Mohammad Zeidan, per la seva banda, tem que si hi ha una explosió violenta en els territoris ocupats en funció del que passi a l’ONU, aquesta es traslladi també a Israel, com ja va passar l’octubre del 2000, amb l’inici de la Segona Intifada .”Independentment que hi hagi un efecte contagi, tenim raons de sobres per aixecar contra un estat que ens discrimina cada dia perquè no som jueus”, conclou.

*Article publicat al Centre d’Informació Alternativa. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s