Contra els abusos, trencant el silenci

L’exèrcit és el pal de paller de la societat israeliana. Tret d’algunes excepcions –com la immensa majoria dels ultraortodoxos-, tots els jueus del país hi serveixen (tres anys els homes i dos anys les dones, a banda d’estar a la reserva fins als 45 anys en el cas d’ells i fins els 40 en el d’elles). Això el converteix, en certa manera, en una institució transversal, on israelians de totes es condicionen es troben, intimen i tenen una oportunitat de conèixer-se que la seva vida civil probablement no els donaria. És una etapa clau i bona part dels contactes que després seran utilitzats en les carreres professionals provenen del pas per les Forces de Defensa Israelianes (IDF, en anglès).

No és un panegíric a favor seu. No m’he tornat militarista de cop. Simplement explico això per mostrar fins a quin punt és important l’exèrcit en un país ultramilitaritzat, on la confiança en els soldats sempre és superior a la que es diposita en els polítics de torn. Per això criticar-lo des de dins es fa tan difícil i està tan mal vist. En aquest sentit, destaca la posició dels refuseniks, joves que es neguen a servir-hi quan els criden a files, amb tot just 18 anys. Són estigmatitzats socialment i passen mesos a la presó, però demostren una gran valentia. En tot cas, d’aquí uns dies dedicaré una entrada al col·lectiu.

Avui vull parlar d’una organització formada per antics soldats i comandants, molts dels quals encara acudeixen des de la reserva a les IDF. És Breaking the Silence (Trencant el Silenci). Va néixer el 2004 per mostrar quina era la realitat de l’actuació de l’exèrcit israelià als territoris ocupats palestins (Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est), molt allunyada de la imatge idíl·lica que en tenia la ciutadania hebrea. No és una organització de Drets Humans. No es dediquen a explicar les violacions de tot tipus que es cometen als territoris ocupats. Sinó que simplement són soldats que expliquen què feien. Com us podeu imaginar hi ha abusos de tot tipus i les víctimes sempre són els palestins.

Sempre sorpresesSoldats israelians Golan

Un cafè de la Colònia Alemanya –un dels barris de moda de Jerusalem Oest- ha estat el punt de trobada amb Yehuda Shaul, co-director i un dels tres fundadors de Breaking the Silence. Un cop més, m’ha demostrat que les coses sovint no són el que semblen a Israel. Quan esperava algú amb la típica aparença d’activista d’esquerres, m’he trobat amb un home amb quipà (el barret jueu) i amb una barba frondosa. És a dir, aparença de colon jueu. Shaul m’ha explicat que ell prové d’una família molt dretana, que va créixer a Jerusalem i que va anar a l’institut a un assentament. El seu aspecte ha quedat explicat.

L’any 2004, poc abans de retornar a la vida civil, va començar a fer-se preguntes i va quedar-se sense respostes. Ja no podia justificar el que feia com a soldat ni la brutalitat dels militars als territoris ocupats. Ell va servir força temps a Hebron, la gran ciutat del sud de Cisjordània on un assentament de 500 colons radicals ha convertit el centre de la població en quelcom fantasmagòric. “Amb diversos companys de la unitat vam decidir portar la realitat d’Hebron a Tel Aviv, a través d’una exposició fotogràfica que donava testimoni del que realment feia l’exèrcit”. Així va començar Breaking The Silence.

Amb els anys, més de 700 soldats han testimoniat els abusos de l’exèrcit als territoris ocupats. D’això n’han sortit documentals, articles, conferències –sobretot dirigides als adolescents que han de començar a servir a les IDF al cap de poc temps- i visites guiades per Hebron i les muntanyes del sud d’aquesta ciutat, on sovint els propis membres de l’organització han estat atacats pels colons radicals. L’exèrcit segueix sent gairebé intocable a Israel, però s’ha obert una escletxa. Cada any hi ha més adolescents que es converteixen en refuseniks. Cada cop és més comú trobar-se amb joves que abandonen el servei militar sense haver-lo acabat. El mur ha caigut.

Yehuda Shaul deixa clar que ni ell ni Breaking the Silence estan en contra de l’exèrcit, ja que creuen que Israel ha de tenir unes forces armades potents. Ells s’oposen als polítics que envien els soldats a determinades zones per fer determinades tasques. “Evidentment que nosaltres estem en contra de l’ocupació i ens agradaria que, com a mínim, una gran minoria dins d’Israel s’hi oposés com nosaltres, però el que busquem és fer preguntes, les respostes les han de donar uns altres”.

La pregunta és si els israelians estan disposats a acceptar i permetre els abusos que cometen els seus soldats als territoris ocupats. Si volen mantenir l’ocupació, segons Shaul l’únic camí és el que s’ha fet fins ara, mantenir dominada, submisa i terroritzada la població palestina amb l’ús de la violència. Si els ciutadans volen mantenir l’ocupació, hauran de tenir clar que no hi haurà línies vermelles. Aquesta és la qüestió que planteja Breaking the Silence. L’organització, que es finança gràcies a organitzacions jueves internacionals i a les aportacions de diversos governs europeus –entre els que hi ha l’espanyol-, continuarà amb la seva tasca. Seguirà trencant el tabú i demostren que les IDF ja no són intocables ni a casa seva.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s