Crear en ple desert com a resposta a la destrucció

Al sud de Cisjordània, la vegetació escasseja. El paisatge és erm, els tons ocres ho inunden tot i la pluja és un fenomen estrany, desconegut durant bona part de l’any. Al sud de Cisjordània hi ha Hebron, una de les grans ciutats palestines i un dels millors punts per visitar si es vol entendre què significa viure sota una ocupació militar. Al sud de Hebron, hi ha Susiya, un llogaret palestí que té una història d’expulsions, incomprensió judicial i pobresa. Però que també té un espai dedicat a l’esperança, a la pau, a construir.

El sud d’Hebron és una zona gairebé desèrtica, molt poc poblada i on les condicions de vida sempre han estat molt dures. Part dels pobladors de la zona sempre han estat nòmades beduins, que avui dia veuen com Israel els impedeix desenvolupar la seva activitat tradicional, obligant-los a establir-se en ciutats –amb elevadíssims nivells de pobresa i atur- i perseguint els que no se sotmeten a les seves ordres i decideixen viure en pobles no reconeguts per l’Estat hebreu. A banda que això implica que militars israelians els visiten puntualment per tirar a terra les seves barraques, cal tenir en compte que no tenen cap tipus de servei: ni aigua corrent, ni electricitat, ni clavegueram…Tot i que alguns pobles s’ubiquin a desenes de metres d’un assentament jueu amb totes les comoditats de la vida moderna i amb l’aspecte d’una urbanització de luxe.

La duresa del clima i la poca fertilitat de la terra va fer que aquesta zona de Cisjordània fos oblidada pels colons durant força temps. A partir dels anys vuitanta, però, van començar a proliferar-hi els assentaments, que augmentarien la dècada següent. El 1986, les autoritats israelianes van expulsar els habitants de Susiya de les seves terres, precisament per poder tirar endavant el seu projecte d’edificar-hi un assentament. Sabeu com es diu? Susiya. Ni tan sols li van canviar el nom.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aleshores, els palestins autòctons van decidir anar a viure en coves, d’on també es van veure forçats a sortir després que l’espai fos declarat parc nacional arqueològic. Una zona situada entre les coves i l’assentament els va servir de nova ubicació, però el 2001 l’exèrcit hebreu va tornar, va destrossar-los les cases i els va fer fora per tercera vegada en 15 anys. El recurs presentat al Tribunal Suprem israelià no va servir de res. Els han robat la terra, els han destrossat les cases (i les vides) però segons la justícia hebrea no tenen dret a res.

Ara viuen a centenars de metres de l’antic poble. La pobresa és evident. No tenen cases, sinó tendes. Alguna placa solar els proporciona una mica d’electricitat, però per exemple no tenen prou potència per connectar una nevera. Des de fa un any, però, una de les tendes del poblat acull el Centre d’Aprenentatge Creatiu. L’experiència, exitosa, permet enfortir els lligams entre palestins, israelians i internacionals i ha servit per situar el poblat i la seva problemàtica al mapa, a l’actualitat. Els habitants de Susiya saben que si el Govern d’Israel ho decideix, tornaran a enderrocar-los les cases (tendes), però se senten més protegits i acompanyats que abans.

Trencant esquemes

Al Centre s’hi donen classes d’àrab, d’hebreu, d’animació, de teatre, de fotografia, de cinema…No es tracta de venir un dia, sinó d’instal·lar-se al poblat unes setmanes i viure amb els palestins, per fer-se una idea de fins a quin punt és complicat el seu dia a dia. “Nosaltres entenem el projecte com una arma de reacció, com una forma no violenta d’afrontar l’ocupació i de mantenir unida la comunitat”, explica David Massey, un dels activistes israelians implicats al Susiya Centre.

“Tot i les condicions en què viuen, els palestins del poble no volen tenir la sensació de quedar-se enrere. Els interessa i agrada la tecnologia i el centre els ofereix un espai on trencar esquemes, on crear, on poder expressar els seus desitjos i somnis”, afegeix en David , per qui el més important és “compartir l’experiència del dia a dia” amb persones que pateixen una ocupació molt dura i que es veuen obligats a residir en tendes davant la por a perdre-ho tot per quarta vegada.

“Amb el temps, el Centre s’ha convertit en un espai on hi ha moltes  coses permeses que van més enllà del que és habitual en una societat conservadora com la palestina”, subratlla l’activista per qui els atacs i les humiliacions israelians poden destrossar les cases i els poblats, però mai “l’ànima i les raons de viure aquí, a les seves terres” dels autòctons. Ibrahim Nawajae, habitant de Susiya i gerent del Centre, em comenta que “l’ocupació ens fa sentir tristos i enfadats, però gràcies al projecte tirem endavant i podem treballar tots junts, tant les famílies del poble com activistes israelians i internacionals”.

“Ara tenim amics d’arreu del món i la tasca que fan més molt important, perquè fan informes i denuncien la situació que patim”, apunta mentre ofereix un te als visitants (sis israelians i un català). Poden no tenir res, poden viure en una misèria gairebé absoluta, però quan visites un poblet palestí saps que sempre seràs ben rebut. Sempre et serviran te o cafè i miraran de convidar-te a dinar. La cordialitat i l’hospitalitat d’aquesta gent no tenen límits i no coneixen fronteres.

La galeria completa de fotos de Susiya i el poblat beduí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s